Les treballadores de la Numax van ser protagonistes d’un projecte d’autogestió a la fàbrica de ventiladors a finals dels anys 70. Després d’una vaga i la imminència de tancament, van decidir continuar endavant. Ara els veïns han decidit recordar aquesta experiència batejant amb el seu nom l’interior d’illa de l’antic Cinema Niza, i també en rememoració al passat industrial i del barri.
Una lluita per conservar els llocs de treball
69 dels 250 treballadors que composaven la plantilla el gener del 1977 van emprendre una lluita per conservar els llocs de treball. Magda Mirabet explica que van entrar a treballar després d’una vaga i que aquella mateixa setmana ja no van cobrar, per això aquella mateixa nit van decidir en assemblea passar-hi la nit.
Vam decidir en assemblea quedar-nos-hi a dormir per evitar que s’emportessin els estocs i la matèria primera”
L’experiència va durar uns dos anys. La manca d’inversió que s’havia fet a la fàbrica i els canvis en el mercat van fer que s’haguessin de plantejar el tancament definitiu.
Joaquim Jordà va fer-ne un documental
El cineasta Joaquim Jordà va recollir l’experiència l’any 1979 a ‘Numax presenta…’. De fet, van ser els mateixos treballadors que, quan van veure que no podien continuar endavant, van decidir invertir els diners que els quedaven en un documental.
El 2004, el cineasta va gravar un segon documental, ‘Veinte años no es nada’, en què s’interessa per la vida d’algunes de les protagonistes al cap de dues dècades.
Un reconeixement al nomenclàtor de la ciutat
El nom de ‘Treballadores de la Numax’ quedarà a partir d’ara en la memòria col·lectiva a través del nomenclàtor de la ciutat. L’interior d’illa de l’antic cinema Niza adopta el nom de ‘Jardins de les Treballadores de la Numax; aquest dissabte se n’ha fet l’acte de descoberta de la placa.
