ampliació tramvia Diagonal Barcelona
Imatge de l'autor/a
Roger Torres i Liñán
Escolta aquesta notícia

El tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià serà una realitat, com a molt aviat, el 2031. Segons ha transcendit d’una trobada entre BIMSA (l’empresa municipal que gestiona les obres a la ciutat), el gerent de Mobilitat i els grups polítics de l’Ajuntament, l’allargament de les vies del TRAM més enllà de Verdaguer es completarà “d’aquí a sis anys o més“.

Fonts municipals, però, diuen que aquest dimecres “no s’ha abordat el calendari” perquè “està subjecte a l’aprovació dels projectes i al conveni de finançament amb la Generalitat”, que serà clau per poder treure les obres a concurs públic.

Sigui com sigui, a la reunió també s’ha fet pública una altra informació, a la qual ha tingut accés betevé: al tram de Diagonal entre el passeig de Gràcia i la via Augusta, el tramvia i els autobusos compartiran espai: “Serà una plataforma innovadora”.

200 M € d’inversió pública

Pel que fa a la resta de detalls sobre l’allargament del tramvia fins a Francesc Macià, més o menys ja es coneixien: tindrà tres parades noves (Diagonal, Balmes i Casanova) i el pressupost previst és aproximadament de 200 M €. Els assumiran a parts desiguals l’Ajuntament de Barcelona (qui executarà les obres del col·lector i d’urbanització) i la Generalitat (qui farà la infraestructura tramviària).

Tot plegat ha sortit a la llum una setmana després que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, anunciés en una entrevista a betevé que durà a votació el projecte de connexió dels trams abans de l’octubre. De fet, el calendari de les obres no començarà a córrer fins que els grups de l’oposició donin llum verda al projecte.

ERC insisteix el “retorn públic” del TRAM

Més enllà de les obres pròpiament dites, ERC aprofita per tornar a demanar que l’explotació del tramvia sigui 100 % pública, un cop acabi la concessió actual a empreses privades. En concret, els republicans demanen “calcular l’impacte econòmic sobre el sistema de transport públic que tindrà l’estalvi” que hi hauria sense explotació privada.