Torrent Maragall

(ACN) El president del Parlament, Roger Torrent, i el president del Grup Municipal d’Esquerra, Ernest Maragall, han presentat una querella contra qui era el màxim responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) l’any 2019, Félix Sanz Roldán, i contra l’empresa israelinana propietària del programa informàtic Pegasus, per l’escàndol de l’espionatge als seus telèfons mòbils. En concret, la querella, a la qual ha tingut accés l’ACN, considera que els querellats poden ser autors de delictes d’intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l’ús de “spyware”.

En el cas de Maragall, que va dir que l’escàndol respon a un “catalangate”, va ser suposadament espiat entre l’abril i el maig del 2019, quan era conseller d’Acció Exterior. El document de la querella fa un resum dels fets que es denuncien i recorda que la primavera del 2019 l’empresa WhatsApp va detectar que s’havia aprofitat una vulnerabilitat del seu programari per “dirigir un atac informàtic” contra objectius “prèviament seleccionats pels atacants”. Dues de les víctimes de l’atac, segons la querella, van ser Torrent i Maragall, al costat d’activistes pels drets civils, periodistes, advocats, diplomàtics i polítics d’arreu del món.

L’atac consistia a infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus, de l’empresa NSO, una eina que “només es ven a organismes governamentals” i que, en el cas d’Espanya, “ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz”. Segons el text, “la forma d’infecció subreptícia” ni estava “autoritzada” per cap jutge “ni podia estar-ho d’acord amb la llei espanyola”.

A més, el text afirma que la infecció va permetre “interceptar totes les comunicacions” de Torrent i Maragall i “monitoritzar” els seus telèfons “amb funcions de control absolut”, que inclou el “robatori d’informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.”.

D’altra banda, els querellants afirmen que Pegasus és una “ciberarma d’espionatge d’extrema sofisticació i funcionalitats” que “violen els drets a la intimitat, a la protecció de dades i al secret de les comunicacions“. És per això que, afegeixen, està qualificada “de forma anàloga a l’armament convencional” en la legislació d’exportacions israeliana i en queda registre d’exportació, controlat pel Ministeri de Defensa israelià.

També afirma que els experts de l’organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d’amenaces digitals a la societat civil, “han pogut determinar” la “veracitat” d’aquesta informació, la “certesa” dels atacs duts a terme i la “condició d’objectiu” dels terminals de Torrent i Maragall.

Afegeix, a més, que les fonts que apunta ‘El País’, diari que va fer públic el presumpte cas d’espionatge, situen aquest fet “dins una línia d’actuació del CNI enquadrada en el que es denomina Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, que es dirigeix contra polítics independentistes”.