GERARDO PISARELLO, primer tinent d'alcalde "És una proposta que està oberta als consells de districte de Gràcia i l'Eixample, que es vol comentar amb tota la resta de forces polítiques, però és una decisió important en la Barcelona del 2016, que ha de poder discutir obertament quina ha de ser la simbologia de la ciutat i ho ha de poder fer lliurement i sense por."

A quarts de 12 ha arrencat l’acte republicà organitzat pels distrcites de l’Eixample i Gràcia als jardinets de Salvador Espriu. El primer a intervenir ha estat el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que ha reivindicat valors com l’honestedat, la llibertat, la democràcia, l’educació pública i laica o els drets de les dones per construir el republicanisme del segle XXI. Segons Pisarello, encara que actualment no visquem en una república, defensar aquests valors o alçar la veu contra la corrupció i els papers de Panamà, per exemple, també és ser republicà.

Pel que fa al canvi de nom de la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia, que ara hauran de debatre els plenaris de Gràcia i l’Eixample, el primer tinent d’alcalde ha defensat que Barcelona pugui discutir aquestes qüestions de nomenclàtor “sense por”, després de recordar que el nom de Joan Carles I se li va posar just després de l’intent de cop d’estat del 23-F, per agrair al monarca que l’amenaça militar no prosperés. Gerardo Pisarello creu que és normal que es canviïn els noms dels carrers perquè “la memòria històrica és memòria viva i s’ha de reivindicar”.

El periodista Lluís Permanyer ha explicat l’origen del nom de Cinc d’Oros i la gran inventiva dels barcelonins per posar noms als carrers de la ciutat. Aquesta plaça també és coneguda com “del llapis” i fins i tot va ser anomenada amb el nom d’una prostituta, Margarita Carvajal, que “també tenia gràcia al cul”. Però els barcelonins van començar a anomenar aquesta plaça com la del Cinc d’Oros a principis del segle XX, quan les voreres es van organitzar en forma de cinc illetes rodones que, vistes des de dalt, recordaven aquesta carta de la baralla espanyola.

Permanyer també ha recordat les anades i vingudes de les estàtues que han presidit la plaça: la ‘Victoria’ franquista de Frederic Marès i ‘La República’ de Josep Viladomat, que des dels anys 80 és a la fins ara plaça de Llucmajor, a Nou Barris. L’autor de la ‘Biografia de la Diagonal’ ha demanat que a la plaça del Cinc d’Oros hi hagi una rèplica de l’estàtua de la República: “no serà l’original, però després de tantes anomalies que ha viscut aquesta plaça, no vindrà d’una més”. Pisarello s’ha compromès a estudiar la proposta.

Abans del vermut popular, els Castellers de Gràcia han aixecat un parell de pilars el grup musical Catorzedabril ha recordat poemes i cançons de la República i de la Guerra Civil. Aquest és l’acte principal d’avui dins del cicle #TenimRepública que va arrencar dijous amb una conferència sobre Carles Pi i Sunyer al Saló de Cent i es clourà demà a Nou Barris, amb una gran festa amb cercavila, música i teatre que servirà per celebrar el canvi de nom -aquest ja aprovat- de la plaça de Llucmajor per plaça de la República. Bona part dels districtes i moltes entitats han celebrat durant les darreres setmanes actes de commemoració del 85è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola a la ciutat.