El magistrat del Tribunal Suprem argumenta la retirada de les ordres europees i internacionals perquè considera que la situació ha canviat des que es va sol·licitar la col·laboració de les autoritats judicials belgues. Llarena remarca que, a més de passar de l’Audiència Nacional al Suprem, també ha variat la situació dels investigats, alguns dels quals són ara candidats a les eleccions del 21 de desembre. En aquest sentit, apunta que “semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes pels quals s’han presentat als comicis”.
D’altra banda, el magistrat també justifica la decisió pels delictes de què se’ls acusa, que remarca que són de “naturalesa plurisubjectiva”, és a dir, que s’haurien comès “mitjançant l’acord de tots els investigats amb una unitat jurídica inseparable“. Si es tirés endavant l’ordre europea, la justícia belga tindria la potestat de decidir per quins delictes s’aprova el trasllat a Espanya dels investigats, i podria donar-se el cas, per tant, que no tots els membres del govern destituït fossin jutjats pels mateixos delictes. De fet, de moment a Bèlgica només se’ls investigava per malversació i desobediència, ja que el seu codi penal no preveu els delictes de rebel·lió o sedició. Llarena, però, considera que s’han de determinar les responsabilitats penals “de manera unificada” per evitar “respostes contradictòries i divergents per als diferents participants”.
En la interlocutòria en què anul·la les peticions internacionals, Llarena també fa constar que, segons la llei europea, el tribunal sol·licitant de les ordres té la potestat per retirar-les en qualsevol moment si ho considera oportú.
Des del Govern espanyol, ja ha reaccionat a la decisió el ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Alfonso Dastis, que ha afirmat que retirar les ordres permet a Llarena no “trobar-se lligat” als delictes que Bèlgica determini. Tot i això, ha dit que es tracta d’una qüestió judicial que no li correspon valorar. Sobre un possible retorn de Puigdemont a territori espanyol, ha ironitzat dient que “per ell serà; si prefereix seguir gaudint de l’òpera i del bon temps a Bèlgica, millor per a ell”.
Bèlgica els aixeca les mesures cautelars
L’altra part implicada, la Fiscalia de Brussel·les, ha confirmat que ha rebut la petició de retirar l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont i els consellers cessats aquest mateix dimarts, i ha informat que s’han retirat les mesures cautelars que se’ls van imposar, entre les quals hi havia la prohibició de sortir de Bèlgica, l’obligació de comparèixer a la policia i als jutjats quan se’ls reclamés i la imposició de notificar una residència fixa al país.
La fiscalia demanarà ara reobrir la vista i serà el tribunal de primera instància de Bèlgica el que haurà de fixar una nova data per prendre acta de la decisió del Suprem i constatar “que l’assumpte ha estat retirat”.
Forn i Sànchez volen tornar a declarar
Tot això passa l’endemà de l’alliberament de sis dels consellers destituïts i empresonats i quan encara hi ha a la presó el líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn.
Precisament Forn ha demanat al jutge del Tribunal Suprem que el torni a citar a declarar al més aviat possible per respondre més detalladament a totes les qüestions que se li requereixen. Els advocats van presentar aquesta nova sol·licitud aquest dilluns al Suprem, després que el jutge Llarena va acordar deixar-lo a la presó, juntament amb la resta, en considerar que existeix risc de reiteració delictiva.
També ho ha requerit el líder de l’Assemblea i número dos de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que ha demanat tornar a declarar, aquesta vegada àmpliament i a fons sobre el cas -no només sobre la presó provisional-, per reclamar la llibertat. Junqueras també té previst presentar recurs.
