El govern d’Ada Colau preveu acabar l’any amb set milions d’euros de superàvit, tot i que el govern aspira que aquest dèficit sigui zero. De fet, és el primer any de mandat de Colau que el dèficit s’apropa al seu ideal, ja que l’any passat va acabar amb 100 milions d’euros sense gastar. Una de les principals crítiques que van fer a l’executiu anterior era que tingués superàvit durant els anys de crisi econòmica.

La xifra de superàvit definitiva no se sabrà fins al març, quan es tanquen els comptes del consistori i s’acaben de quadrar totes les factures. Al setembre, l’executiu municipal ja va comunicar al Ministeri d’Hisenda aquesta previsió de dèficit. L’Ajuntament recorda que és una institució solvent i que el seu deute és d’un 32 %, molt per sota del 72 %, el màxim establert pel Govern espanyol, i per aquest motiu no veu el sentit de generar superàvit si hi ha inversions necessàries a fer a la ciutat.

En el darrer Pla econòmic financer de l’Ajuntament del 2016 (primer aprovat al plenari i després per la Generalitat) es va aprovar que els 118 milions d’euros de superàvit que es preveien per a aquest any es reduirien en aquests 111 milions d’inversions financerament sostenibles. Això queda en els set milions d’euros que es preveu que tancaran aquest any.

Aquest procediment és possible perquè la llei d’estabilitat pressupostària estableix que, una vegada el consistori ha tingut superàvit, l’any següent pot gastar més, sempre que sigui en les anomenades inversions financerament sostenibles, és a dir, que tenen un retorn econòmic a l’Administració. El govern de Colau ha gastat aquests diners enguany en habitatge social. El retorn que tindrà l’Ajuntament serà a llarg termini amb els ingressos dels pagaments del lloguer social.