Escolta aquesta notícia

La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sònia Fuertes, assegura que Barcelona ha liderat “en solitari” l’abordatge del sensellarisme. Ho ha fet en una entrevista al bàsics, en què ha certificat que, tot i que hi ha una aposta clara per la defensa dels drets humans per part de l’Ajuntament, “falta un lideratge d’altres administracions que poden contribuir a generar un espai d’oportunitats per a aquests persones”.

El creixement dels assentaments a la ciutat

Fuertes assegura que el sensellarisme s’explica des de diferents perspectives. “Moltes de les persones que atenem tenen una vinculació de menys de tres anys amb la ciutat, fins i tot amb menys d’un any”, assegura.

La comissionada afirma que moltes d’aquestes persones arriben a la ciutat a través de processos migratoris, o d’altres punts de l’estat espanyol, a la recerca d’un espai on trobar més oportunitats. “Els assentaments es donen per la disponibilitat d’un espai, per tant hi ha moments de més creixement i d’altres de menys”. afegeix.

L’abordatge del sensellarisme i els assentaments

La comissionada ha remarcat el diferent abordatge que es fa en una situació de sensellarisme o en els assentaments. “Sempre intentem crear un vincle amb aquestes persones per veure quines són les seves demandes i de quina manera podem acompanyar-les”, assegura Fuertes. “Vetllem pels drets de les persones sense llar, intentem protegir-les de discursos criminalitzadors“, afegeix.

En el cas dels assentaments, la comissionada explica que l’abordatge es fa posant èmfasi en una mirada de districte, englobant la visió dels veïns, però també la seguretat.

El rebuig del vincle amb serveis socials

Davant la possibilitat de rebuig del vincle amb serveis socials, Fuertes assegura que hi ha situacions molt diverses. “Hi ha persones que veuen la possibilitat de fer vincle amb els educadors i ser acompanyats, però d’altres, per raons diferents, decideixen rebutjar el vincle, ja sigui perquè consideren que la seva demanda no es pot cobrir o per altres motius”, explica la comissionada.

També ha volgut remarcar les “limitacions dels serveis socials i de les polítiques locals“. Fuertes explica que l’abordatge d’aquestes situacions va molt més enllà del propi municipi.

La gestió del sensellarisme amb infants

La gestió de situacions en què es troben infants és diferent. “Sempre que hi ha criatures, el tema de la voluntarietat no es posa en l’equació, perquè hi ha una llei de protecció de l’infant que preval“, assegura la comissionada. Tot i això, Fuertes remarca que “les famílies amb infants que viuen en infrahabitatge valoren l’acompanyament, és una cosa útil per a elles, perquè saben que si tenen dificultats trobaran un acompanyament, i això redundarà en una millor vida per als infants“.