Escolta aquesta notícia

Aquest dilluns l’Ajuntament de Barcelona encetarà una setmana clau per desencallar el futur del pressupost municipal per al 2026.

En qüestió de dies —si no, d’hores— sabrem si el govern de Jaume Collboni aconsegueix una majoria política per aprovar els comptes al plenari —per primer cop aquest mandat— o si, per contra, s’haurà de sotmetre a una nova qüestió de confiança per tenir pressupost.

Ara mateix, la clau la tenen les negociacions entre el PSC i BComú perquè l’executiu socialista ja té garantits els suports d’ERC.

El PP i Vox ja han dit que hi votaran en contra, com també ho ha anunciat Junts. La formació de Jordi Martí Galbis però, ha presentat gairebé 500 al·legacions al pressupost, com a mostra que són “l’alternativa clara” a Collboni.

Hi regna la prudència

Tant el govern com els comuns asseguren que tenen converses en marxa a porta tancada i que totes dues parts volen acabar materialitzant una entesa pel pressupost.

Ara bé, el cert és que BComú ha plantejat al govern un paquet de requisits per donar el seu sí i, ara per ara, el PSC es limita a dir que els està estudiant.

Les dates: 19 i 21 de novembre

Les dues dates clau per al futur del pressupost són el dimecres, dia 19, i el divendres, dia 21. El primer hi haurà una Comissió d’Economia i Hisenda extraordinària perquè el govern respongui a les al·legacions presentades al projecte de pressupost.

El segon dia, en canvi, els comptes se sotmetran a votació definitiva al plenari municipal del mes de novembre. Caldrà veure què passa al llarg d’aquestes hores per conèixer el futur del pressupost.

Si no, qüestió de confiança

Ara bé, la realitat de tot plegat és que si el PSC i BComú arriben a una entesa, aquesta no deixarà de ser un gest polític perquè primer, els comuns marquin perfil dient que condicionen les polítiques de Collboni i, segon, el govern del PSC pugui presumir d’haver assolit un acord ampli i tenir majoria al ple.

Per què? Perquè l’alcalde ja fa mig any que avisa que aprovarà el pressupost del 2026 sí o sí, amb els comuns o sense ells, gràcies al mecanisme de la qüestió de confiança.