compartir
L’any 1992, mentre Barcelona esclatava amb la celebració dels Jocs Olímpics, a la ciutat de Sarajevo —durant la guerra dels Balcans— hi va començar un setge especialment cruent que va durar quatre anys. Davant d’aquesta situació, el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va acceptar el repte del Consell d’Europa d’establir un lligam de solidaritat amb la capital bosniana, que havia organitzat els Jocs Olímpics d’Hivern del 1984.
El primer que va fer Maragall —quan s’apropava la inauguració dels jocs— va ser reunir alcaldes de les ciutats que havien estat olímpiques i en va sortir la idea de demanar una mena de “treva olímpica” de la guerra de Bòsnia, emulant la idea de les polis gregues que aturaven la guerra durant els jocs. La proposta —massa ambiciosa— no va prosperar, però l’alcalde no es va aturar aquí i va començar la campanya “Sarajevo depèn de tu“, al costat de Manel Vila, la seva mà dreta en temes de cooperació. Allò va ser la llavor del que arribaria poc després, l’octubre del 1995, quan l’alcalde va anunciar la seva “maragallada” més solidària: convertir Sarajevo en el districte 11 de la ciutat.
La solidaritat amb Sarajevo es va escampar per tot Catalunya
Amb la creació del districte 11, Maragall va aconseguir dos objectius. Un, que la germanor amb Bòsnia s’escampés per tot Catalunya en una onada de solidaritat sense precedents, amb centenars de municipis implicats en l’organització de tot tipus d’activitats i l’acollida de refugiats. L’altra, crear un model nou de cooperació directa i totalment municipalista.
A través del districte 11, Barcelona no només va promoure la reconstrucció urbanística de la ciutat, sinó que també va incentivar la reconstrucció social, a banda dels lligams personals que es van crear entre la ciutadania que va acollir de forma generosa nombroses persones que fugien del conflicte bèl·lic. El projecte del districte 11 va deixar de funcionar nou anys després, el 2004. Tot i això, aquesta iniciativa va marcar les polítiques de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona i va ser decisiva perquè el consistori destini el 0,7 % del PIB a projectes solidaris.
