El Plenari ha aprovat amb els vots de CiU i PP la nova ordenança de terrasses, que unifica, a criteri del govern, “el desgavell” existent en aquest àmbit. La normativa, que començarà a aplicar-se l’1 de gener, amplia fins a 1,8 metres la distància mínima de vorera que ha de quedar lliure i obre la porta a la possibilitat que els establiments de degustació també disposin de vetlladors.

Ha estat un debat encès, però sense sorpreses. El ple de l’Ajuntament ha aprovat l’Ordenança de Terrasses amb què es pretén, diu el govern, “reduir la dispersió jurídica”, “homogeneïtzar” criteris i “adaptar la realitat a la norma”. Segons el regidor d’Hàbitat Urbà i impulsor de la nova norma, Antoni Vives, “la motivació és clara: Barcelona té unes condicions climàtiques i un atractiu que fan que sigui necessari consolidar el model d’ocupació de l’espai públic per explotar-lo“. I ha afegit que “la proliferació de terrasses sense normativa clara causava friccions que havien ser ateses”. Segons Vives, l’objectiu és garantir la qualitat dels espais per als veïns i usuaris, donant suport a l’activitat econòmica dels sectors i alhora garantint la convivència“.

A Vives li han caigut crítiques de tots els grups, menys del PP. El portaveu popular Xavier Mulleras entén com ell que l’ordenança serà “una eina per aconseguir que l’Administració sigui motor i no llast de la ciutat“. Ha aplaudit que l’acord amb el PP hagi permès mantenir el dret d’admissió als lavabos, debat que va generar molta polèmica, i que es permeti dotar de terrasses els establiments de degustació “amb igualtat respecte als bars i restaurants, accessibilitat i seguretat”.

Des del PSC, Assumpta Escarp ha afirmat que “malauradament per a Barcelona, aquesta ordenança completa la trilogia neolliberal dels acords CiU-PP”. L’ha qualificat d'”atemptat a l’espai públic” i ha afegit que “respon a tots els lobbies menys els de la ciutadania”. Ha lamentat que durant aquests darrers dos anys “s’ha produït un desgavell que ara és difícil de tirar enrere”. I ha conclòs: “Aquesta ordenança no endreça, el que fa és ocupar l’espai públic, privatitzar-lo“. Es crea, segons ella, el “carril-vianant” i critica que la vorera pugui ser “el magatzem del bar fins i tot quan aquest estigui tancat”.

Els socialistes tampoc no veuen amb bons ulls que, malgrat les al·legacions de l’ONCE, es mantingui “la possibilitat d’autoritzar terrasses adossades a la façana dels xamfrans”. Escarp s’ha queixat, a més, que s’hagi creat, com té Madrid, una comissió tècnica de terrasses que podrà desautoritzar el que diguin els districtes. “Les llicències denegades ara no entraran per la porta del darrere sinó per la porta gran“, ha dit. Segons la portaveu del PSC, “si avui ja no hi ha proporció ni mesura no vull ni pensar què serà a partir d’avui”. Escarp ha acabat la intervenció assegurant que durant el seu mandat imatges com les que ha mostrat -de terrasses cobertes en ple carrer- no haurien estat possible (“Ni això ni una haima al mig de Barcelona”). I ha sentenciat: “Si això és així no és perquè la regulació fos diversa, sinó perquè no el govern actual ha volgut ni tan sols aplicar-la”.

Mulleras l’ha replicada. Li ha recordat que quan era regidora de l’Eixample va autoritzar terrasses a botigues de degustació quan estava prohibit que en tinguessin. Aquesta novetat no ha agradat gens al líder republicà, Jordi Portabella, qui ha afirmat que hi està en contra perquè això suposa, a parer seu, una competència deslleial i farà que augmentin encara més el nombre de terrasses. I ha donat dades: al setembre s’havien atorgat 3.882 llicències per instal·lar-ne, ara n’hi ha ja 4.341. Un increment de més de 500. Portabella critica que l’ordenança és un “desgavell per al paisatge urbà”. L’ha titllat de “greu error” i que Unitat per Barcelona lluitarà perquè el maig de 2015 aquesta ordenança “quedi anul·lada”.

Des de les files ecosocialistes, s’ha assegurat que amb aquesta ordenança “s’ha preferit carregar-se les regles del joc i l’oportunitat d’enfortir la capacitat reguladora sobre l’espai públic de l’activitat econòmica, així com la possibilitat d’endreçar veritablement l’ús i l’ocupació d’aquest espai públic”. Segons Janet Sanz, en realitat no s’uniformitza, ja que hi ha 32 excepcions i aquestes, ha recordat, no es basaran “en la norma ni en els tècnics, els districtes o els sectors. Ho decidirà l’arbitrarietat”.