Barcelona, primera nit de toc de queda

Els serveis jurídics de la Generalitat estudien quin serà l’escenari legal del govern a partir del 9 de maig, quan està previst que s’acabi l’estat d’alarma. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, reconeix que la finalització d’aquesta eina obre un escenari d’incertesa i arbitrarietat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Sàmper ha explicant que amb la supressió de l’estat d’alarma, totes les mesures que es prenguin hauran de dotar-se d’una garantia jurídica, és a dir, que les haurà d’aprovar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Quines restriccions i mesures hi ha a Catalunya?

Per evitar aquestes situacions, Sàmper s’ha mostrat partidari d’un decret d’estat d’alarma “suavitzat” que permetés poder “acabar de sortir de la quarta onada amb garanties”. L’executiu espanyol, però, assegura hi ha “armes jurídiques” més enllà de l’estat d’alarma per garantir les mesures que prenguin les autonomies.

La decisió última, en mans del TSJC

Sàmper reconeix que el TSJC fins ara ha estat “molt ràpid” a donar resposta a les restriccions proposades per la Generalitat. Tot i això, alerta que es pot donar el cas que cada tribunal de les diferents comunitats autònomes interpreti de manera diferent mesures semblants. “Entrem en un escenari on pot ser que a Catalunya es tingui una resposta i al País Basc una altra”.

Què passarà amb el toc de queda nocturn?

El conseller d’Interior diu que, precisament, el toc de queda nocturn és una restricció de mobilitat “molt forta” i, per tant, un bon exemple d’aquesta diversitat d’interpretacions que es pot produir. Sàmper explica que en el cas que es vulguin fer modificacions horàries, a partir del 9 de maig, s’entrarà “en un moment d’incertesa”.