El català a Barcelona continua a la baixa. Només tres de cada 10 barcelonins parlen català de manera habitual. És una de les principals conclusions que s’extreu de l’enquesta de Serveis Municipals del 2025, elaborada per l’Ajuntament de Barcelona. De fet, és la xifra més baixa (34,8 %) des que es va començar a fer aquesta pregunta als barcelonins l’any 1989.
Malgrat que el punt de partida no és optimista, Marta Salicrú, comissionada d’Ús Social del Català de Barcelona, considera que, pel que fa al català, encara se li pot donar la volta a la truita. “En aquesta enquesta de l’Ajuntament, un 70 % de les persones afirmen que poden parlar el català. Hi ha sostre a Barcelona per parlar en català“. Ho ha dit en una entrevista al programa bàsics.
Un dels reptes per millorar aquesta situació és arribar a la població més jove i motivar-la perquè facin ús del català. En aquest aspecte, juguen un paper clau els creadors de contingut digital, que en l’actualitat trien majoritàriament el castellà.
Salicrú ha reivindicat que, des del projecte de la Casa de la Creació de Contingut Digital en Català, es farà una aposta ferma per fomentar la creació de contingut en català. “Fer contingut en català és una oportunitat. No tens la mateixa competència que totes aquelles persones que ho estan gent en castellà o en anglès”.
En contra de les crítiques al català no normatiu
A Catalunya, la presència del català en la música ha proliferat en els darrers anys, especialment en gèneres com el trap o el reggaeton. Molts artistes utilitzen formes poc normatives, fet que comporta que les lletres incorporin barbarismes, castellanismes i expressions més col·loquials. Aquesta riquesa i flexibilitat lingüística, però, no sempre ha estat ben rebuda.
Salicrú ha advertit que “a vegades hem estat molt crítics amb catalans que fan servir la llengua poc normativa” i que “aquestes crítiques no han contribuït en la difusió de la llengua”. En aquest sentit, ha destacat també la necessitat de donar visibilitat i suport a tota mena de creació cultural: “Necessitem que hi hagi oferta cultural de tota mena a les plataformes digitals i a les sales de concerts i que tota aquesta oferta es promocioni”.
Les seves paraules recorden que la promoció del català no ha de limitar-se a la norma lingüística, sinó que ha de valorar i potenciar totes les formes d’expressió, perquè l’idioma arribi a més públics i es mantingui viu en la cultura contemporània.
