El Parlament va avançar el rellotge amb l’inici de la nova legislatura per permetre que tant els diputats com els treballadors de la cambra puguin conciliar millor la vida laboral i la familiar. Els canvi més destacat és la reducció del temps a l’hora de dinar. Si fa uns anys aquesta estona podia arribar a ser de fins a tres hores, en l’actualitat s’ha rebaixat a la meitat.

Els dies de ple -n’hi ha cada dues setmanes- les sessions comencen entre les 9 i les 10 h i s’allarguen fins a les 13.30 h. A les 15 h es reprenen, però es mira que l’activitat a l’hemicicle s’acabi abans de les 19 h. “Tot el que es fa és exactament igual, l’únic que potser enlloc de començar a les cinc de la tarda i acabar a les nou, comencem a les tres i acabem a les set”, assegura la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que diu que aspira a tenir un Parlament “solidari, sostenible i saludable”. També els horaris de les comissions s’han adaptat perquè acabin més d’hora. Ara bé, segons la presidenta, la racionalització horària “no afecta el temps que es dedica al debat.”

Amb el reajustament dels horaris, el Parlament pretén demostrar que fer canvis als horaris és factible i que permet millorar la conciliació. La cambra espera que les empreses se sumin a aquesta iniciativa. “Nosaltres volem donar exemple, que es vegi que es pot fer i que és bo. Però si només ho fem al Parlament no serveix de res. L’objectiu és que, com a país, fem aquest canvi horari“, afegeix Forcadell.

Més enllà de la conciliació, la reforma horària també té conseqüències econòmiques per al Parlament. Si les comissions i els plens acaben més d’hora, els treballadors de la cambra no han d’allargar horaris. I això fa que s’hagin de pagar menys hores extres.