El model educatiu català funciona, no genera conflicte i és un element de cohesió social. Aquest és el discurs majoritari de les formacions polítiques catalanes, que veuen com un atac la sentència del màxim òrgan judicial català. Però quan es tracta de passar a l'acció, no hi ha unanimitat. Per CiU aquesta qüestió s'ha de resoldre per la via política. Josep Antoni Duran i Lleida és partidari de presentar un recurs d'empara davant el Constitucional i assegura que combatran fins al final. JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA, secretari general de CiU "De cap de les maneres no volem ni acceptarem cap canvi en el sistema de normalització lingüística a l'escola que posi en perill el català, fins aquí podiem arribar." Els socialistes catalans també aposten per l'immersió i han estès la mà al govern per col·laborar per defensar-la. Més contundents, Iniciativa i Esquerra demanen a l'executiu que no apliqui la sentència. Els republicans han assegurat que donaran suport al govern de CiU si es planta i no cedeix ni un milímetre. A més fan una crida perquè la ciutadania es manifesti. En una posició radicalment diferent estan populars i Ciutadans. Albert Rivera ha assegurat que si el govern no acata la sentència, cometrà un delicte i afirma que això tindrà conseqüències penals. El govern hi presentarà un recurs, però és difícil que prosperi. En cas de desobediència, i si la fiscalia ho sol·licita, l'executiu català hauria d'afrontar multes de fins a 1.500 euros, i fins i tot la inhabilitació per a càrrec públic.
Francisco Caamaño ha recordat que Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va emetre una sentència en què establia que “el català també pot ser llengua vehicular del sistema educatiu” i que amb la sentència hi ha “casos concrets en què hi pot haver una necessitat d’adaptar-s’hi”, però que en cap cas no s’aplicarà per a supòsits generals. En les situacions que no siguin concretes, la norma que s’aplicarà són les lleis que s’han aprovat al Parlament de Catalunya, i aquestes normes, ha afegit “són constitucionals.”
