L’Ajuntament instal·larà 13 càmeres de videovigilància a l’entorn de la Rambla. Es tracta de càmeres avançades, de la companyia Avigilon, capaces d’aprendre patrons de moviment i reconèixer els que siguin sospitosos. Segons el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, s’instal·laran per renovar “el sistema obsolet actual”, dins del marc de la lluita antiterrorista.
De fet, quan les càmeres detectin un moviment sospitós, podran avisar immediatament la policia. A més, triplicaran el rang d’abast de les càmeres actuals (gravaran fins a 30 metres de distància) i enfocaran més angles. S’ubicaran en els cinc punts estratègics següents:
- part alta de la Rambla, a l’altura de Pelai: tres càmeres
- part central de la Rambla, a l’altura del Liceu: dues càmeres
- part baixa de la Rambla, a l’altura de les Drassanes: tres càmeres
- confluència dels carrers de Ferran i Rauric: quatre càmeres
- plaça de l’Àngel (a tocar de la via Laietana): una càmera
Projecte de seguretat europeu
El consistori ja ha tret a concurs la instal·lació de les càmeres. En total pagarà 180.000 €, amb diners provinents del programa Secur’Cities, de la Unió Europea. Es tracta d’un projecte conjunt de Barcelona i Lió (França) per compartir experiències i reforçar la seguretat antiterrorista. El pressupost global de Secur’Cities és de 3 M €.
Hi haurà reconeixement facial a Barcelona?
Es dona la circumstància que les càmeres Avigilon que arribaran a Barcelona tenen la possibilitat de fer reconeixement facial de la població. Ara bé, el tinent d’alcalde Albert Batlle ha descartat de totes totes que s’activi aquesta funció (per a la qual caldria instal·lar un programari específic): “A la pregunta concreta de si les càmeres faran reconeixement facial, puc dir rotundament que no”.
Tot i que no es farà reconeixement facial, el sistema de videovigilància haurà de superar els protocols tècnics i legals pertinents, i el TSJC tindrà l’última paraula per permetre l’ús de les càmeres. Es tracta d’un requisit legal per protegir els drets dels ciutadans; ara bé, segons els advocats, no sempre s’acaba complint. El soci fundador de Font Advocats, Eloi Font, ha explicat a betevé que “malauradament els antecedents no ens permeten estar gaire tranquils. No seria ni el primer ni l’últim cas en què es descobreix que les dades s’usen per a altres finalitats”.
En cas que les càmeres fossin per fer reconeixement facial al carrer, els aparells haurien de passar un test addicional i l’Ajuntament hauria de presentar un informe exhaustiu per justificar per a quines finalitats s’usarien les imatges o les dades biomètriques preses. Actualment a Espanya no hi ha una llei que reguli el reconeixement facial, sinó que s’analitza cada cas individualment abans que es pugui posar en funcionament.
