Rajoy també ha instat el futur executiu a vehicular les seves prioritats polítiques dins de la llei. I ha afirmat que ha ser capaç de dialogar amb tots els catalans i no només amb la meitat.
El president del Govern espanyol ha advertit els partits catalans que no admetrà cap xantatge ni política de fets consumats, i ha situat qualsevol diàleg entre executius en el marc del Congrés dels Diputats. Malgrat això, ha afirmat també que es compromet amb el govern català a treballar conjuntament.
Preguntat per la possible presidència de Carles Puigdemont, Rajoy ha assegurat que ell no sap qui serà al nou president, ja que no s’ha presentat cap candidatura. Amb tot, ha dit que considera absurd que ho sigui Puigdemont tenint en compte que viu fora del país. “No és un problema jurídic o polític, sinó de sentit comú”, ha sentenciat Rajoy, que ha afegit que ell mai no posaria de candidat una persona que “ha fugit de la justícia espanyola”.
Rajoy ha recordat que el procés independentista ha obligat a aplicar per primera vegada l’article 155 de la Constitució, una cosa que al seu entendre ha demostrat la qualitat de democràcia que hi ha a l’estat espanyol, així com la independència de poders i la utilitat de les normes.
Ciutadans i el PSOE, acusacions mútues
El president de Ciutadans, Albert Rivera, també ha fet balanç de l’any. Ha qualificat el procés independentista com “el major problema d’Espanya” des del cop d’estat del 23-F i ha acusat el PSC i el PP d’haver-se “enfonsat” el 21-D i haver impedit que els partits constitucionalistes puguin fer majoria. Tot i això, Rivera ha promès que “lluitarem” per impedir que els independentistes puguin obtenir la presidència del Parlament i de la Generalitat.
El secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha retret a Ciutadans que “quan et dediques a desqualificar tothom, és normal que després et quedis sol”. Els socialistes demanen al partit taronja per “prengui la iniciativa” per intentar formar un govern alternatiu a l’independentista amb Inés Arrimadas al capdavant. Ábalos creu que el govern català no el pot presidir ningú des de l’exili o un altre lloc que dificulti l’acció de govern.
