La pitjor crisi econòmica de la democràcia i la gestió que n’ha fet el govern socialista, que va iniciar la legislatura amb dos milions d’aturats i l’acabarà amb cinc, han atorgat la majoria absoluta al PP, que gestionarà amb mans lliures la situació a partir d’ara. El nou president, Mariano Rajoy, governarà amb el suport dels seus 186 diputats (per sobre del millor resultat en nombre d’escons del PP d’Aznar l’any 2000), enfront dels 110 diputats del PSOE.
En la primera compareixença després de conèixer uns resultats aclaparadors per als populars, Rajoy ha mostrat una eufòria continguda davant els milers de persones que han anat a la seu del partit a Madrid per celebrar els resultats. El futur president de l’Estat espanyol ha afirmat que governarà sense sectarisme i que ningú no s’ha de sentir inquiet. Rajoy, que vol formar govern immediatament, ha promès posar-se a treballar a partir de demà per situar Espanya “al capdavant d’Europa”. Rajoy ha admès que, amb la situació financera delicada que viu el país, no pot prometre miracles i ha convidat tothom, tant els que l’han votat com els que no, a participar del canvi.
Un canvi que arrossegarà el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha obtingut un dels pitjors resultats en democràcia per als socialistes. En una valoració breu, d’uns quatre minuts, i amb to seriós, Rubalcaba ha admès la derrota socialista. També ha explicat que, després de felicitar Rajoy, ha proposat al secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, la convocatòria d’un congrés ordinari per gestionar el futur del partit després de la patacada socialista.
Pel PSOE es tracta la derrota més greu en la història del partit. Ara Alfredo Pérez Rubalcaba afronta un futur incert i probablement els socialistes s’hauran de replantejar el lideratge del partit. L’estratègia socialista de reclamar el vot útil per evitar les retallades econòmiques i en drets civils, ha estat inútil. L’augment continuat de l’atur durant tres anys, la pèrdua de poder adquisitiu dels espanyols i la crisi del deute han portat l’electorat espanyol a decantar-se pel Partit Popular.
En qualsevol cas, el bipartidisme ha retrocedit. Si bé a les eleccions de 2008 els dos partits majoritaris sumaven 322 escons (169 del PSOE i 153 del PP) i això representava un 92% del Congrés dels Diputats, ara el total d’escons que sumen els dos partits, 288, representa el 82% del total. Així, el percentatge de vot als dos partits majoritaris ha caigut un 6% en aquestes eleccions generals.
Aquesta tendència, juntament amb la patacada socialista, ha servit perquè Izquierda Unida recuperi votants després de 15 anys de recessió constant. La coalició, amb quasi el 7% dels vots (el doble que en les darreres eleccions) agafa aire en una situació molt difícil per a l’esquerra: la influència que tindrà en el Congrés serà nul·la, tot i que hi ha multiplicat per cinc el nombre de diputats (de dos a 11). La candidatura de Rosa Díez per UPyD, també ha aconseguit l’objectiu en aconseguir cinc diputats.
Per últim, el vot al País Basc canvia el mapa de la representació basca en el Congrés per la irrupció de l’esquerra abertzale, que havia estat absent en les eleccions generals des de 1996. Ara podrà formar grup propi amb els set diputats d’Amaiur, el combinat d’Aralar i Bildu. El discurs independentista basc torna, doncs, al Congrés dels Diputats.
