La proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat que es presenta aquest dilluns arriba quatre anys després que saltés pels aires l’acord al qual havien arribat l’executiu de Pedro Sánchez i el govern que llavors presidia el republicà Pere Aragonès. En un gir de guió inesperat, la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar el setembre del 2021 que paralitzava la inversió per ampliar aquesta infraestructura. “La Generalitat no ho fa possible”, va assegurar llavors Sánchez, que acusava directament el govern català de trencar l’acord a què havien arribat un mes abans.
Aquest acord entre les dues administracions ja incloïa allargar la tercera pista de l’aeroport i la construcció d’una terminal satèl·lit. També preveia estacions d’AVE a Girona i Reus per connectar els seus aeroports amb Barcelona per tren. El que no quedava clar, però, és quin impacte tindria tot plegat per a l’espai natural de la Ricarda.
L’arribada d’Illa a la Generalitat reactiva el projecte
Després d’aquesta plantada, l’acord va quedar en paper mullat. El Govern espanyol no va fer cap pas per desencallar l’ampliació, i tampoc el govern català va tornar a posar sobre la taula aquest polèmic projecte. Això, fins que dos anys després, el febrer del 2023, ERC va pactar amb el PSC els pressupostos de la Generalitat, i va incloure un acord “molt rellevant” sobre la “modernització” de l’aeroport de Barcelona-el Prat, tot i que no hi apareixia la paraula “ampliació”.
Més tard, l’agost del 2024, amb Salvador Illa ja de president de la Generalitat, el projecte d’ampliar l’aeroport del Prat es va tornar a posar sobre la taula. El socialista, que sempre s’ha mostrat obertament partidari de fer créixer la infraestructura, va reactivar la comissió tècnica —creada durant el govern d’Aragonès arran de l’acord pressupostari amb el PSC—, perquè elaborés la proposta d’ampliació que ara es fa pública.
