Fins al moment, l’any 2015 va ser el més paritari de la història. Això pel que fa a regidores electes just després de la jornada electoral. Veurem què passa a les eleccions municipals del 2023, però fins que no arribin els resultats, i aprofitant la celebració del 8-M, analitzem la presència de les dones al plenari municipal des de la instauració de la democràcia fins a l’actualitat.
Tres regidores l’any 1979
Les primeres eleccions democràtiques, les de l’any 1979, van deixar una fotografia eminentment masculina. Aleshores eren 43 els regidors que s’escollien i només tres van ser dones, el 7 % dels càrrecs electes (del PSC i del PSUC). Si ens fixem en les candidatures, però, i segons dades del departament d’estadística de l’Ajuntament, les dones representaven el 26 %. Això vol dir que n’eren més, però en llocs inferiors de les llistes.
No van canviar gaire les coses a les eleccions del 1983; quatre regidores electes, només una més que quatre anys enrere, però en canvi, menys dones a les llistes.
1987, primera dona com a cap de llista
No va ser fins a les eleccions del 1987 que una dona va ser cap de llista. Eulàlia Vintró va liderar Iniciativa per Catalunya i la formació va convertir-se en la quarta força a l’Ajuntament de Barcelona. La paritat, però, feia passos ben tímids; aquell any van ser set les regidores electes.
L’any 1995 ja van ser dos els partits que duien una candidata a l’alcaldia de Barcelona; Iniciativa per Catalunya, amb la veterana Eulàlia Vintró, i ERC amb Pilar Rahola. Per primer cop, i estem parlant de les eleccions del 1995, tots els partits polítics van comptar amb una regidora electa al plenari.
1999-2019, 20 anys de cursa per la paritat
Amb els comicis de l’any 1999, la paritat va fer un salt important. Les dones van ocupar el 34 % dels seients del ple. El percentatge va ser similar en les dones presents a les candidatures. S’apreciava, però, una escalada en les posicions a les llistes.
No va ser fins a l’any 2007 que es va començar a albirar la paritat: el plenari estava format per 18 dones i 23 homes.
Aquesta fita va ser superada l’any 2015. El plenari —sempre parlem de regidors electes i no dels canvis que es van produint en el mandat— va fregar el 50 % de presència femenina: 20 regidores i 21 regidors.
Ada Colau, primera dona a l’alcaldia
Però l’any 2015 passarà a la història, entre altres coses, perquè la ciutat va tenir la primera alcaldessa. Ada Colau es va convertir en la primera dona a comandar Barcelona després de 36 anys d’eleccions democràtiques. L’alcaldia és la màxima responsabilitat de la ciutat i d’aquí la importància del fet. I és que hem estat parlant dels regidors del ple, però cal fixar-se també en altres estructures de poder o llocs de decisió. Per exemple, per primer cop a l’any 2019, l’Ajuntament de Barcelona va tenir tantes gerents dones com homes. En canvi, a dia d’avui, la presència de dones al consells d’administració encara queda lluny de la paritat.
Ara mateix, l’Ajuntament de Barcelona arriba al 8-M del 2023 amb 20 dones i 20 homes. Es pot dir que, al menys a aquest nivell, el plenari a dia d’avui és totalment paritari. En la conformació del ple falta una persona del grup d’ERC per incorporar-s’hi després de la mort recent de la regidora Marina Gassol.
