Les eleccions de l‘any 2023 han igualat les del 2015 com les més paritàries de la història. Això pel que fa a regidores electes just després de la jornada electoral. Però aquestes xifres van variant: en el cas de les eleccions del 2023, fins i tot abans del ple d’investidura, ja es va produir un canvi que va desequilibrar la presència femenina.
Tres regidores l’any 1979
Les primeres eleccions democràtiques, les de l’any 1979, van deixar una fotografia eminentment masculina. Aleshores eren 43 els regidors que s’escollien i només tres van ser dones, el 7 % dels càrrecs electes (del PSC i del PSUC). Si ens fixem en les candidatures, però, i segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament, les dones representaven el 26 %. Això vol dir que n’eren més, però en llocs inferiors de les llistes.
No van canviar gaire les coses a les eleccions del 1983; quatre regidores electes, només una més que quatre anys enrere, però en canvi, menys dones a les llistes.
1987, primera dona com a cap de llista
No va ser fins a les eleccions del 1987 que una dona va ser cap de llista. Eulàlia Vintró va liderar Iniciativa per Catalunya i la formació va convertir-se en la quarta força a l’Ajuntament de Barcelona. La paritat, però, feia passos ben tímids; aquell any van ser set les regidores electes.
L’any 1995 ja van ser dos els partits que duien una candidata a l’alcaldia de Barcelona; Iniciativa per Catalunya, amb la veterana Eulàlia Vintró i ERC amb Pilar Rahola. Per primer cop, i estem parlant de les eleccions del 1995, tots els partits polítics van comptar amb una regidora electa al plenari.
1999-2023, més de 20 anys de cursa per la paritat
Amb els comicis de l’any 1999, la paritat va fer un salt important. Les dones van ocupar el 34 % dels seients del ple. El percentatge va ser similar en les dones presents a les candidatures. S’apreciava, però, una escalada en les posicions a les llistes.
No va ser fins a l’any 2007 que es va començar a albirar la paritat: el plenari estava format per 18 dones i 23 homes.
Aquesta fita va ser superada l’any 2015. El plenari —sempre parlem de regidors electes i no dels canvis que es van produint en el mandat— va fregar el 50 % de presència femenina: 20 regidores i 21 regidors.
Trobem la mateixa dada després de les eleccions municipals del 2023. Ara bé, al ple d’investidura ja van arribar 19 regidores i 22 regidors que van jurar o prometre el càrrec. Jordi Coronas va substituir Ester Capella com a regidora d’ERC, que va plegar de la seva cursa municipal per ser consellera al govern de la Generalitat.
Ada Colau, primera dona a l’alcaldia
L‘any 2015 passarà a la història, entre altres coses, perquè la ciutat va tenir la primera alcaldessa. Ada Colau es va convertir en la primera dona a comandar Barcelona després de 36 anys d’eleccions democràtiques. L’alcaldia és la màxima responsabilitat de la ciutat i aquí rau la importància del fet. I és que hem estat parlant dels regidors del ple, però cal fixar-se també en altres estructures de poder o llocs de decisió. Per exemple, per primer cop a l’any 2019, l’Ajuntament de Barcelona va tenir tantes gerents dones com homes. En canvi, avui dia, la presència de dones al consells d’administració encara queda lluny de la paritat.
