El Grup Municipal del PP ha proposat que l’Ajuntament de Barcelona dediqui un carrer de la ciutat a l’escriptor Mario Vargas Llosa, que ha mort aquest diumenge, i que el Sant Jordi del 2025 en sigui un homenatge. Tot i ser peruà, Vargas Llosa va tenir una relació estreta amb Barcelona perquè hi va viure (al barri de Sarrià) i va ser fonamental en la seva carrera literària.
De fet, el reconeixement com a escriptor li va arribar amb la publicació a Barcelona de La ciudad y los perros (1962). A partir d’aquí la ciutat es va convertir en un element cabdal per entendre l’inici de la seva trajectòria i ell mateix havia declarat en alguna ocasió que “Barcelona em va fer escriptor”.
Una veu inequívocament antiindependentista
Precisament per la seva relació amb la ciutat i per haver-se mostrat en contra del moviment independentista, el portaveu del PP a l’Ajuntament, Juan Milián, ha defensat dedicar-li un carrer: “Quan a Catalunya es van fotre la llibertat i la concòrdia, el Mario no ens va deixar sols”.
Vargas Llosa, de fet, va ser un dels caps de cartell de la manifestació contra l’independentisme del 8 d’octubre del 2017, que va organitzar l’entitat unionista Societat Civil Catalana.
L’escriptor peruà va compartir escenari amb representants de formacions polítiques contràries a l’independentisme: el PSC (Salvador Illa i Josep Borrell), el PP (Alberto Fernández i Xavier García Albiol) i l’extinta Ciutadans (Albert Rivera i Inés Arrimadas).
Premi Nobel de literatura
Més enllà de la vinculació amb la política, Mario Vargas Llosa va ser autor d’una extensa bibliografia i va rebre nombrosos premis. Destaca, especialment, el Premi Nobel de literatura, tot i que també va ser distingit amb el Príncep d’Astúries de les Lletres (1986), el Planeta (1993) i el Cervantes (1994). Des de la vessant de premsa rosa, el peruà va protagonitzar desenes de portades de revistes del cor per la seva relació de parella amb Isabel Preysler entre el 2015 i el 2022.
