La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha deixat Brussel·les per reincorporar-se a la universitat escocesa de Saint Andrews. “L’exili català arriba al Regne Unit” ha sentenciat en un tuit aquest dissabte. En el missatge, l’exconsellera assegura que ha decidit fer ús de la seva “llibertat de moviments com a ciutadana europea” i tornar a la seva antiga feina.

Ponsatí deixa Bèlgica després de quatre mesos i mig. L’exconsellera es va traslladar a Brussel·les després de la proclamació de la República catalana del 27 d’octubre i la posterior aplicació del 155. Amb aquest moviment va poder esquivar seva detenció després de no anar a declarar davant l’Audiència Nacional. Allà, juntament amb Puigdemont, Serret, Comín i Puig, va haver de fer front a una euroordre del jutge Llarena, que més tard va ser retirada. Ponsatí va aconseguir la seva acte de diputada durant les eleccions del 21 de desembre, però finalment va renunciar-hi el 28 de gener,  juntament amb Lluís Puig i Meritxell Serret.

Ara, Ponsatí ha decidit recuperar la seva plaça de catedràtica d’Economia a la universitat escocesa. Feina que va abandonar el juliol passat, per entrar a formar part del govern, en substitució de Meritxell Ruiz. Aquest dissabte, escocesa manté a la seva pàgina web un perfil de Ponsatí en el qual la identifica com a professora d’Economia i Finances, i cita vint treballs acadèmics en els quals ha participat.

En declaracions a ‘VilaWeb’, Ponsatí ha explicat que aquesta setmana ha tornat a Saint Andrews després d’haver presentat la seva dimissió com a consellera d’Educació i que Puigdemont l’hi acceptés. Assegura que ha pres la decisió per raons “personals i pràctiques”, però es manté  compromesa a  continuar treballant per la independència de Catalunya des del Regne Unit. Ponsatí ha recordat que ara hi ha tres països a Europa amb exiliats catalans: Bèlgica, Regne Unit i Suïssa.

Al Regne Unit no existeixen les lleis referides a sedició i rebel·lió

Com a membre de la Unió Europea, el Regne Unit participa des del 2004 en el programa d’Ordre Europea de Detenció i Entrega, que va reemplaçar el sistema d’extradició entre els països comunitaris. Dins d’aquest marc, un tribunal pot demanar el lliurament en un termini màxim de noranta dies de sospitosos acusats de delictes amb una pena de presó associada d’almenys un any i de persones ja condemnades a almenys quatre mesos de presó.

Però els països comunitaris poden rebutjar una petició d’entrega per diversos supòsits. Entre ells, pot ser denegada si les autoritats consideren que l’extradició violaria els drets del sospitós sota la Convenció Europea de Drets Humans. Es dona el cas que al Regne Unit les lleis referides a sedició i rebel·lió, dos dels delictes pels quals la justícia espanyola investiga a Ponsatí estan extintes des del 2009.

Suport dels altres consellers del govern de Puigdemont

Un dels primers consellers a mostrar el seu suport a Ponsatí ha estat Toni Comín. Els últims mesos, tots dos han conviscut a Brussel·les. Comín ha destacat la valentia i fermesa de l’exconsellera.

Rull i Turull també li han desitjat molta sort a través de diversos tuits a les xarxes socials.

Dolors Bassa ha assegurat que quan tingui passaport l’anirà a veure. Cal recordar, que ara mateix té el passaport retirat com a mesura cautelar.