La construcció d’un tanatori a les antigues casernes de Sant Andreu ha posat en alerta diverses entitats veïnals de la zona. El projecte s’ha de fer en una parcel·la que el Consorci de la Zona Franca, propietari de la majoria dels terrenys, va subhastar el 2018. La funerària Mèmora va presentar l’oferta econòmica més alta (4,5 M €) i es va fer amb la parcel·la on, el 2006, veïns i Ajuntament van acordar destinar-la a un alberg juvenil i un equipament.
Per això, les entitats veïnals se senten decebudes amb el consistori 15 anys després d’aquell acord. “És intolerable i no ho podem acceptar; s’ho estan venent tot”, denuncia Santi Serra, de l’AV Sant Andreu de Palomar. Els veïns matisen que no estan en contra del tanatori en si, que els agradaria més que fos públic i no privat, sinó del fet que el Consorci de la Zona Franca s’hagi venut una part dels terrenys sense tenir en compte els usos que s’havien pactat. Serra reclama habitatge assequible per als joves a les antigues casernes.
Reunió amb el Consorci a Sant Andreu
Per reconduir la situació, el districte de Sant Andreu ha convocat aquest dimarts a la tarda les entitats veïnals a una reunió amb el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. L’Ajuntament veu difícil aturar la venda d’uns terrenys que no són seus, però el districte assegura que s’ha dilatat el procés de compra, que havia de culminar aquest gener.
La intenció és negociar amb totes les parts els usos de la parcel·la més enllà del tanatori. La regidora del districte, Lucía Martín, va explicar en l’últim consell de barri de Sant Andreu que Mèmora “està oberta a decidir” amb les entitats veïnals què més pot cabre a la parcel·la tenint en compte que el tanatori només ocuparà el 25 % dels terrenys.
Alguns dels assistents a la reunió, però, han decidit marxar-ne abans que acabés perquè el tanatori es dona per fet i l’única opció que se’ls ha plantejat és poder dir la seva sobre altres equipaments privats a la mateixa parcel·la, una opinió que, asseguren, no serà vinculant. “No hi ha garanties que el que es faci sigui públic; volem equipaments públics a les casernes!”, ha exclamat Cristina Galán, de l’AV Sant Andreu Sud. Un grup de veïns s’ha concentrat amb pancartes a la plaça d’Orfila durant la reunió.
Què s’ha fet i què no a les casernes?
El pacte del 2006 entre l’Ajuntament i entitats veïnals sobre els usos dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu incloïa 2.000 habitatges (el 60 % dels quals protegits o dotacionals) i diversos equipaments. 15 anys després, s’ha fet la comissaria dels Mossos d’Esquadra, el centre sociosanitari i CUAP Casernes i l’escola de primària Eulàlia Bota. Queda pendent un poliesportiu i un centre cívic (a càrrec de l’Ajuntament) i una residència de gent gran (a càrrec de la Generalitat).
Recentment, el consistori ha iniciat les obres dels primers pisos públics, una promoció de 152 habitatges per a gent gran que inclouran també l’Espai Jove Jaume Oller. A banda, ha obert el concurs per construir habitatge en dos solars més. En concret, un bloc de 84 pisos de lloguer social i un altre de 60 habitatges de lloguer per a joves que destinarà la planta baixa a una escola bressol. L’Ajuntament també va urbanitzar el parc d’Antoni Santiburcio i està ultimant les obres d’urbanització d’una rambla.
