El gruix dels ciutadans que poden votar a les municipals compleixen tres requisits: tenir la nacionalitat espanyola, la majoria d'edat el dia de les eleccions i estar empadronats a la població en qüestió. En canvi, no poden votar els espanyols empadronats a l'estranger. Els europeus que viuen a la ciutat també poden exercir el dret al vot. Per fer-ho, també han de tenir la majoria d'edat, han d'estar empadronats a la ciutat i han d'haver expressat la voluntat de votar, i per tant, estar inscrits al cens electoral. Un tràmit que només han de fer en les primeres eleccions locals en què participen. També tenen dret a vot els estrangers extracomunitaris dels 12 països amb què Espanya té conveni, però els requisits s'amplien. A banda de l'acord de reciprocitat, aquests ciutadans han de sol·licitar en tot cas la inscripció al cens electoral, encara que hagin votat en anteriors comicis. També han d'acreditar 5 anys de residència legal, tret dels noruecs, que n'han d'acreditar 3. JANETTE VALLEJO, membre de Ciutadans i Ciutadanes com Tu! "Hay una clasificación de ciudadanos, ciudadanos de primera, de seguna y de tercera. Discrimina a un grueso de la población que no podemos votar." Des de la Plataforma Ciutadans i Ciutadanes com Tu! que integren sindicats i entitats com SOS Racisme, denuncien que dels 20 mil estrangers no europeus amb dret a vot a la ciutat, poc més d'un miler podrà votar demà. Una xifra que en deixa fora a la major part dels barcelonins estrangers. Per això demanen vincular el dret de vot a la residència i no a la nacionalitat, i que només sigui necessari un any d'arrelament social, sense distincions entre europeus i no europeus. CESAR BALTASAR MENDEZ, Associació Dominicana de Professionales Residents a Catalunya "Pagamos impuestos y actuamos como si fueramos los que estan aquí desde hace 30 años o nacieron aquí, pues deberiamos tener derechos iguales." Una altra reivindicació és la dels cecs, que reclamen el dret al vot secret. En aquestes eleccions no hi haurà ni paperetes ni sobres en braille.
Dels 1.161.043 ciutadans que aquest diumenge estan cridats a les urnes a Barcelona, 17.794 són estrangers, és a dir, no tenen la nacionalitat espanyola. Es tracta sobretot de persones amb passaports de la Unió Europea. De fet, segons la plataforma Ciutadans i Ciutadanes com Tu!, la xifra d’electors estrangers extracomunitaris que a la pràctica podran votar és de 1.101 persones. Malgrat que a Barcelona hi ha fins a 20.253 estrangers d’algun dels 12 països amb què l’Estat espanyol té acord de reciprocitat pel dret a vot, la majoria no han completat els tràmits previs per poder exercir-lo.
Requisits diferents
Per votar, els europeus que viuen a la ciutat han d’estar-hi empadronats i expressar la voluntat de votar. Això vol dir que s’han d’inscriure al cens electoral. Però els ciutadans de la UE només han de fer aquest tràmit en les primeres eleccions locals en què participen, a les següents ja formen part del cens. Per a ells, el termini per demanar la inscripció al cens en aquestes eleccions es va tancar el 30 de desembre.
Pel que fa als ciutadans estrangers extracomunitaris, només poden votar si són d’un dels 12 països amb què Espanya ha signat un acord de reciprocitat. Per tant, tenen dret a vot els barcelonins nacionals de Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago. En tot cas, han de sol·licitar la inscripció al cens electoral, encara que ja hagin votat en anteriors comicis. El termini per fer-ho es va obrir l’1 de desembre i es va tancar el 15 de gener. Hi han d’acreditar cinc anys de residència legal, tret dels noruecs, que només han d’acreditar-ne tres.
Des de la plataforma Ciutadans i Ciutadanes com Tu! reivindiquen que la informació arribi amb prou antelació. Segons la Janette Vallejo, membre d’AMIC-UGT i de la plataforma, han rebut moltes queixes de ciutadans amb dret a vot que no podran exercir-lo perquè no van rebre la comunicació i, per tant, no han completat els tràmits a temps. Però sobretot demanen als partits polítics que treballin pels drets polítics de la nova ciutadania.
Els que no poden votar
“Si complim amb les nostres obligacions, treballem i cotitzem, per què no hem de tenir els mateixos drets?”, es pregunta la Janette Vallejo. Ella és mexicana i és una més dels milers de barcelonins que no poden votar aquest diumenge. Es queixa que la llei classifica els ciutadans per categories: “hi ha ciutadans de primera, de segona i de tercera, com jo, que no puc votar”.
Els mateixos arguments fa servir el César Baltasar Méndez, un dominicà que fa sis anys que viu a Barcelona. “El dret a vot és una de les conquestes més antigues. Seria meravellós poder triar qui ha de decidir el futur de la comunitat on visc”, defensa el César.
Segons el darrer informe del Departament d’Estadística municipal, la població estrangera representa el 16,7% del total de barcelonins. Diverses entitats socials i sindicats que defensen el dret a vot de les persones estrangeres denuncien que, en canvi, només el 6% té dret a votar. Per això els principals sindicats -CCOO i UGT-, conjuntament amb SOS Racisme, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i entitats sobiranistes com l’ANC i Òmnium Cultural han constituït la plataforma Ciutadans i Ciutadanes com Tu!.
