Primera investidura: Carles Puigdemont. Descartada. Segona investidura: Jordi Sànchez. De moment, suspesa sense data. El ple estava convocat per a aquest dilluns, a les 10 h, però el president del Parlament, Roger Torrent, el va ajornar després que el Tribunal Suprem rebutgés deixar Sànchez en llibertat, ni tampoc concedir-li un permís penitenciari per poder sotmetre’s a la sessió d’investidura.
I ara, què? D’entrada, la defensa de Sànchez ha decidit presentar un recurs d’apel·lació al Suprem i esgotar així la via judicial a Espanya, abans de recórrer al tribunal d’Estrasburg i demanar-hi mesures cautelars. Des d’Esquerra Republicana, el portaveu Sergi Sabrià ha demanat a Junts per Catalunya que es resolguin “els inconvenients tan ràpid com sigui possible”, en referència als recursos als tribunals, per poder formar govern aviat. Ha afirmat que el país “té pressa” i “no pot esperar”. Per això, ha demanat celeritat “ja sigui amb la proposta actual, de Jordi Sànchez, o amb una altra“.
El PDeCAT també reclama “que es formi un govern a Catalunya d’una vegada per totes i com més aviat millor”. La coordinadora nacional, Marta Pascal, ha demanat generositat a tothom, en especial a la CUP, a qui anima a fer “un esforç per no bloquejar la situació”. Tant el PDeCAT com Esquerra volen evitar de totes totes que calgui tornar a fer eleccions. “Seria una absoluta irresponsabilitat”, ha subratllat Sabrià.
El pla C: Turull?
Caldrà veure si Junts per Catalunya i Esquerra esperen els resultats del recurs presentat aquest dilluns al Suprem abans de fer cap altre pas o bé si deixen de banda l’opció de Sànchez i aposten per un pla C. Segons la lògica de la llista de Junts per Catalunya, el següent aspirant a presidir la Generalitat hauria de ser Jordi Turull, que anava de número quatre per Barcelona, al darrere de Clara Ponsatí, que es descarta com a candidata després que hagi anunciat que torna a Escòcia i recupera la feina de professora a la Universitat de Saint Andrews.
Pascal ha evitat posicionar-se sobre cap nom. De fet, ha assegurat que encara no estan en aquesta fase: “Ara mateix, el candidat que tenim sobre la taula és Jordi Sànchez. Ningú no ens ha fet arribar la necessitat de fer una aposta per qualsevol altre nom”. Això sí, ha deixat clar que si calgués triar-ne un altre, “haurà de ser consensuat“.
L’acord a què van arribar JxC i ERC a l’inici de la legislatura incloïa que la presidència del Parlament era per als republicans, que van designar Roger Torrent, i la de la Generalitat, per a Junts per Catalunya. Però també podria ser que la llista de Puigdemont optés per un altre nom, un dels independents de la candidatura (algunes veus apunten a Quim Torra), que pogués alhora seduir la CUP. Cal tenir en compte que el suport dels cupaires és, ara per ara, imprescindible perquè la investidura pugui tirar endavant. Sense ells, no sumen els 66 vots que necessiten a la cambra.
Per abordar la situació i, potser, designar un nou candidat, Carles Puigdemont ha citat aquest dimecres a Brussel·les els diputats del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya.
Cs i el PSC volen que s’activi el rellotge
Els partits de l’oposició fa setmanes que insisteixen que comenci a córrer el temps. El termini de dos mesos que marca el reglament perquè es triï un president encara no s’ha activat, perquè, de fet, no hi ha hagut cap debat d’investidura. Ciutadans considera que Roger Torrent té la clau del desbloqueig, si reconeix que no hi ha cap candidat amb prou suports. El PSC ha tornat a recórrer al Tribunal Constitucional perquè obligui el president de la cambra a posar en marxa el rellotge. Per la seva banda, el PP insisteix que Arrimadas s’hauria de “sacrificar” i presentar-se a la investidura, encara que no prosperi. Mentre que els comuns conviden ERC a presentar un altre candidat a qui ells poguessin donar suport.
L’ANC pressiona els partits
Mentre els partits debaten com avançar, les bases independentistes pressionen perquè es faci efectiva la república proclamada el 27 d’octubre. Aquest diumenge, una manifestació convocada per l’ANC ha reclamat als partits que es posin d’acord i formin un govern aviat que posi fi al 155 i doni forma a la república. Retreuen als polítics que la gent se la va jugar i alguns es van “trencar la cara” l’1-O.
