Aquest dilluns, 20 de gener, s’ha descobert una placa commemorativa al domicili on va viure l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, al número 49 del carrer del Bruc. Fins ara no s’havia fet pública l’adreça on havia viscut Cerdà, tot i que ell l’havia anotada als seus diaris personals. A l’acte, al qual han assistit els promotors de la placa i l’alcalde Jaume Collboni, s’ha demanat que se li dediqui també un monument. Justament enguany farà 150 anys de la seva mort.
La consellera de l’Eixample, Marta Sendra, ha recordat la figura de l’urbanista com algú que va somniar amb una “Barcelona oberta, saludable i pensada per a tothom”. Ha destacat que va dissenyar una quadrícula coneguda arreu del món, volia fer-hi entrar la llum, l’aire i la vida, amb carrers amples, arbrats i illes obertes, “un espai on les persones poguessin respirar i trobar-se”.
Fa un any i mig van començar les investigacions per trobar l’adreça
El periodista Carles Cols va ser l’impulsor de la placa, junt amb el també periodista Lluís Permanyer. Cols va començar les investigacions fa un any i mig: vivia aquí, a l’Eixample?, es va qüestionar, i si no, on? Poca gent s’havia fet la pregunta, però Cols va descobrir que el mateix Cerdà en parlava als seus diaris personals. Escrivia: “Surto de casa, el número 69 del carrer del Bruc”. Tot i això, aquesta adreça no quadrava. Llavors es va posar en contacte amb Permanyer, junts van anar a l’Arxiu Municipal i van confirmar l’adreça correcta, el número 49 del carrer del Bruc, a la Dreta de l’Eixample.
Demanen un monument al centre de la ciutat
Per Permanyer, Barcelona està en deute amb Cerdà i creu que aquest acte és un primer pas per posar-hi remei. Fins i tot, diu, hi va haver un moment en què es va fer campanya de descrèdit de Cerdà i el seu disseny de l’Eixample. De fet, Permanyer reclama un monument a Cerdà, que no sigui a la plaça de les Glòries. Proposa que es posi a la cruïlla de la Gran via amb el passeig de Gràcia, un lloc cèntric perquè els barcelonins que hi passin “donin gràcies a Cerdà per la nova Barcelona, que és famosa arreu del món”. Creu que la plaça que porta el seu nom es va fer massa lluny, “que una mica més i és Hospitalet”.
Compromís de l’Ajuntament per al futur monument
Jaume Collboni, durant l’acte en què s’ha descobert la placa, també ha dit que la ciutat estava en deute amb Cerdà. I s’ha compromès que durant aquest mandat decidiran on es posarà el monument un lloc a l’altura del seu llegat.
“El pla Cerdà ha permès el creixement de la ciutat durant més d’un segle i el pas d’una Barcelona entre muralles a una ciutat oberta.”
El degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Pere Calvet, ha exposat la contribució d’Ildefons Cerdà a la història de l’urbanisme i al desenvolupament urbà de Barcelona. “És una figura poc reconeguda, pocs catalans han sigut creadors d’una disciplina. Va tenir unes idees molt avançades pel seu temps, revolucionàries. El seu pla —afegeix— ha permès el creixement de la ciutat durant més d’un segle, i el pas d’una ciutat entre muralles a una ciutat oberta, reduir desplaçaments, afavorir proximitat llocs de treball”. Calvet defensa que l’obra i pensament d’Ildefons Cerdà són plenament vigents, quan farà 150 anys de la seva mort. “La placa ha de ser un punt de partida per continuar millorant la ciutat com ho va fer Ildefons Cerdà”.
