compartir
El govern Collboni avança en l’objectiu d’instal·lar 500 càmeres de videovigilància repartides per tota la ciutat abans del 2027. En una primera fase, entre 2025 i 2026, se n’instal·laran 134 a l’Eixample i Ciutat Vella amb una inversió de 3,8 milions d’euros. Un dels punts centrals és la plaça de Catalunya, on n’hi posaran 14. Els treballs previs començaran aquest novembre i funcionaran plenament al primer trimestre del 2026. Tot i ser un dels espais més cèntrics de la ciutat, fins ara no hi havia càmeres a la plaça, tot i que sí a espais propers.
Més camp de visió i qualitat d’imatge
El consistori vol posar-ne 13 més al passeig marítim de la Barceloneta, entre la plaça del Mar i el carrer de la Marina. En aquest cas, l’Ajuntament està pendent de rebre l’autorització judicial. Dins d’aquesta fase de 134 nous dispositius de vigilància, s’hi inclou la renovació d’una trentena de càmeres que ja funcionaven i se substituiran per d’altres de noves, per guanyar qualitat d’imatge i més camp de visió. Estaran connectades amb fibra òptica i seran d’alta definició.
La primera càmera de seguretat ciutadana es va instal·lar a Barcelona el 2001, a la plaça George Orwell, i últimes al Raval l’any passat. Actualment n’hi ha 160 i la previsió és comprar-ne 500 més des d’ara fins a final de mandat. Així, si es compleix el calendari fixat pel consistori la ciutat comptaria el 2027 amb un total de 660 càmeres.
En una sessió amb periodistes la gerent de Seguretat i Prevenció, Maite Català, ha detallat que les càmeres són una “estratègia complementària a la presència policial” en la prevenció de delictes, amb l’objectiu d’evitar per exemple, la comissió de furts.
La gerent de Seguretat ha detallat que les ubicacions responen a criteris objectius, pioritzant espais en què coincideixen diversos aspectes, com ara que registren més fets delinqüencials, hi ha ocupacions intensives de l’espai públic (zones d’oci, comercials o on s’hi fan festes populars). I a més a més són emplaçaments vulnerables on es poden produir incidents amb múltiples víctimes per aglomeració de persones.
Controlades per la Guàrdia Urbana
Les imatges les veuran en directe agents de la Guàrdia Urbana, que podran acostar-se o allunyar-se amb un comandament per ampliar o reduir el radi d’imatge. Les imatges enregistrades es guardaran durant tres mesos, per si s’han d’usar com a prova judicial.
Català també ha subratllat que ampliar la videovigilància a la ciutat és una estratègia “complementària” a la presència policial i ha assegurat que es buscarà l’equilibri entre el dret a la seguretat i el dret a la pròpia imatge i la intimitat seguint criteris de “proporcionalitat” i “intervenció mínima”.
Sense reconeixement facial ni IA
D’altra banda, des de la gerència han fet èmfasi també en el compliment de la protecció de dades i de la normativa europea que, per exemple, no permet la identificació de persones per reconeixement facial ni cap tecnologia d’identificació basada en IA.
