Després de viure al carrer, és una de les persones més adequades per explicar les necessitats i mancances de les persones sense llar. Ara fa tres anys que viu en aquest pis compartit, on va arribar gràcies a l'ajuda d'una entitat social. ANTONI CORTIÑAS "Quan et trobes al carrer ningú t'ha donat un curs de serveis socials, i un bon dia et despertes i et trobes al carrer, i et preguntes ara què faig, i com un nen petit al que li manquessin els pares, has d'anar aprenent dia a dia." Als bancs dels Jardins de la Tamarita hi va passar les nits durant sis mesos. Amb aquesta experiència a les espatlles avui ha participat en la primera reunió per elaborar el Pla per a persones sense llar, amb entitats i els qui ho han viscut en primera persona. L'objectiu és detectar les polítiques que no estan funcionant per atendre les persones que viuen al carrer, i millorar-les. LAIA ORTIZ, tinenta d'alcalde de Drets Socials "Les condicions que s'estan exigint per fer una entrada a un alberg fa que molta gent no vulgui estar tutelada des del primer moment, o se'ls exigeixi que no hagin begut. Doncs segurament són d'aquelles coses que s'hauran de modificar si volem ser més permeables." Però també hi ha altres peticions: "El que s'hauria de fer no és posar més albergs, sinó posar més pisos en condicions." Les trobades es faran cada mes i mig i després ells mateixos faran un seguiment dels acords presos.

El procés d’elaboració del Pla de sensellarisme rebrà la visió i l’experiència de persones sense sostre, a més d’entitats que treballen amb aquest col·lectiu. Un dels participants en el grup de treball, Antoni Cortiñas, ha celebrat que se’ls dóna la possibilitat de parlar amb l’Administració sense intermediaris.

A partir d’ara, es reuniran cada mes i mig i l’objectiu és copsar les necessitats reals pel que fa a equipaments i estudiar com millorar l’atenció a les persones que viuen al carrer. Per exemple, una de les demandes és reconduir el model que prioritza els albergs cap a l’aposta pels pisos d’inclusió.