Pel Saoka avui és un dia molt especial. Congolès de 53 anys, en fa 26 que viu a Catalunya. En aquests moments porta la sectorial d'Immigració de l'Assemblea Nacional Catalana, n'és coordinador i, com a tal, avui es passarà bona part del dia així: conduint d'un cantó a l'altre de la ciutat per donar suport als diferents col·lectius d'immigrants que participen en el 9-N. SAOKA KINGOLO, coordinador de la sectorial d'Immigració de l'ANC "Per primer cop la gent que no ha nascut aquí i que fins i tot no té la nacionalitat pot opinar sobre el futur d'aquest país." L'Ana és de l'Uruguai. Fa deu anys que viu a Catalunya. ANA MARÍA SURRA "Esta es mi vida y mi vida es de aquí. Y nosotros hemos echado raíces aquí, queremos este país y queremos que sea un país y que podamos decir lo que queremos que sea también." Per altres motius s'emocionen jubilats com ell, que ha votat en un col·legi del carrer de Perú... JAUME LLORENS "Jo penso que és el millor que he fet a la meva vida, i demostrar a certa gent i a molta part del món que aquí som diferents." EDUARD "Qui havia de pensar quan jo vaig néixer que passaria tot això? Ho veia impossible, amb una dictadura que teníem molt dura..." Coses que ni es planteja... el Guillem. Fa el batxillerat social i encara no sap què vol ser de gran. Però reivindica el poder dels més joves. GUILLEM "És el nostre futur. És el nostre futur directe. Llavors, sigui independent, federalista o dins d'Espanya, som nosaltres els que hem de decidir com serà aquesta Catalunya i som el jovent d'ara els que hem de construir el nostre demà."
El Saoka Kingolo va néixer fa 53 anys a la República Democràtica del Congo, en fa 26 que viu a Catalunya i s’ha arribat a integrar fins al punt que coordina la sectorial d’Immigració de l’Assemblea Nacional Catalana. Avui per ell és un dia històric perquè per primera vegada els nascuts a l’estranger poden votar tant si tenen la nacionalitat com si només tenen la residència. Un exemple, diu, de democràcia pura. Tot i així, creu que encara hi ha molt camí per recórrer.
L’Ana María Surra és de l’Uruguai. Ella fa deu anys que va venir a Barcelona per qüestions familiars, perquè li va néixer un nét i volia viure de prop la seva infància. No té la nacionalitat espanyola, però sí, la residència, i es mostra molt emocionada de poder opinar sobre el futur de Catalunya. Explica que a l’Uruguai es vota per tot, des de comicis electorals fins a referèndums, i reconeix que la sorprèn les traves que ha posat el Govern espanyol per poder exercir, diu, la democràcia a Espanya.
El Jaume Llorens té 74 anys. Nascut a Catalunya, viu amb emoció el procés participatiu. Per ell, també és un dia històric. Diu que n’ha viscut de tots colors i creu que el fet de votar avui és el més important que ha fet a la seva vida. Considera que una de les coses més importants és demostrar fora de Catalunya i d’Espanya que “els catalans som diferents”.
En la mateixa línia, l’Eduard, de 78 anys, confessa que no s’hauria imaginat mai que es produiria una votació com la d’avui. Nascut l’any 1936, recorda la dictadura franquista i els canvis socials i de govern que ha viscut al llarg de la seva vida. Després de votar reviu emocionat els anys en què no podien aprendre català a l’escola. Creu que el procés participatiu del 9 de novembre té molta rellevància, però recorda que encara falta molt camí per recórrer. De fet, diu que si fa quatre anys li haguessin dit que el 9-N es demanaria l’opinió dels catalans sobre el futur de Catalunya, no s’ho hauria cregut.
Molt diferent és el punt de vista del Guillem. Té 16 anys i aquesta ha estat la primera vegada que ha dipositat un vot en una urna. Fa el batxillerat social, li agradaria fer humanitats i encara no té clar què vol ser quan sigui gran. Ha arribat al col·legi en monopatí i portava escrit a la mà la taula on havia de votar. Tot i així, reivindica el poder dels joves. Reconeix que hi ha una part del col·lectiu juvenil que no estan compromesos amb el futur del país, però assegura que hi ha un gruix molt important de jovent que tenen consciència que el futur els pertany i que han de ser ells els qui construeixin la Catalunya del demà, sigui, diu, dins d’Espanya com a estat federal o com a estat independent.
