En una entrevista a ‘El matí de Barcelona’ de BTVràdio Pere Jordi Figuerola ha detallat que a l’arxiu municipal hi ha plànols de l’any 1916, de quan Gaudí va presentar les seves al·legacions de com volia l’entorn de les illes del temple. Pel que fa al procés constructiu, ha afirmat que sí que s’ha seguit la previsió de Gaudí perquè “no hi ha una altra manera” de fer-ho.
Alguns participants del Segon Congrés de Gaudí també s’han fet ressò de les crítiques de Daniel Mòdol al temple i han coincidit amb Figuerola. El director emèrit de la Sagrada Família, Jordi Bonet, ha retret al regidor d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni que hagi fet les acusacions sense documentar-se i ha explicat que els treballs “complint exactament la voluntat de Gaudí”. També s’hi ha referit l’historiador Xavier Jové, qui ha defensat que la construcció respecta “les últimes idees” de l’arquitecte i els models de guix reconstruïts.
Pel que fa a la definició del temple com a mona de Pasqua”, Pere Jordi Figuerola creu que Gaudí estaria content perquè “és una cosa tradicional” en constant innovació i Gaudí, a part d’innovador, era un gran defensor de les costums. Actualment les mones “són un enginy de disseny, innovació, nutrició i arquitectura: a vegades no saps com s’aguanten”, sentenciat.
El Segon Congrés Internacional de Gaudí que s’allargarà fins al dia set d’octubre i, enguany, se centrarà en el Parc Güell i la torre Bellesguard, així com en l’estudi d’innovació arquitectònica més sorprenent del segle XX, un lloc on es demostra com va assolir l’objectiu de forjar un nou model d’arquitectura.
