La relació entre Catalunya i Espanya i el conflicte entre independentistes i unionistes han centrat el primer debat televisat de la campanya, el de TVE, entre els candidats a les eleccions catalanes del 14 de febrer. Alguns dels caps de llista han protagonitzat moments intensos en parlar del referèndum, la declaració d’independència, els presos i el 155, si bé els partits s’han enrocat en les mateixes posicions defensades els darrers anys. Això ha influït directament en l’apartat dels pactes i les aliances, en què les declaracions dels candidats fan difícil veure un acord alternatiu al govern actual després del 14-F.

El debat a la televisió pública espanyola també ha tingut lloc per valorar la gestió de la pandèmia feta pels governs de l’Estat i la Generalitat i també per compartir propostes en matèria econòmica per a Catalunya.

Diàleg, referèndum acordat o DUI

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha demanat “passar pàgina” dels darrers anys de procés independentista a través del diàleg; això sí, sempre en el marc de la Constitució espanyola. “Està d’acord a dialogar dins de la llei, sí o no? És senzill”, li ha preguntat a Pere Aragonès (ERC). “Jo no vull passar pàgina de l’1 d’octubre”, ha respost immediatament després el líder republicà, qui ha insistit a solucionar la qüestió catalana “de forma democràtica, votant, a les urnes“.

Sobre la crida al diàleg per part d’Illa ha contestat també la presidenciable de Junts per Catalunya, Laura Borràs. “Quin resultat ha donat la via del diàleg? Cap, no ha servit per a res. Unes fotografies, un passeig… però cap proposta”, ha lamentat la número dos de Carles Puigdemont.

“No ens mereixem més frustracions”

Si bé els cupaires i el PDeCAT han tingut paraules negatives contra Illa, també les han pronunciat contra JxC i la seva proposta d'”aplicar” la DUI després del 14-F. “Prou d’enganyar la gent. No ens mereixem més frustracions“, li comentava la candidata demòcrata, Àngels Chacón: “Ho dic des del mal que sento perquè l’1-O no ens ha permès culminar la independència”, ha continuat la presidenciable del PDeCAT.

El número dos de la llista de la CUP, Carles Riera, ha apuntat en la mateixa direcció: “No volem l’independentisme de JxC, amb declaracions simbòliques“. El partit de Dolors Sabater s’ha reivindicat com l’opció de la “confrontació democràtica” per assolir la república.

Cs qüestiona el diàleg amb l’independentisme

“Ho veu, senyor Illa? És per parlar amb ells, o per guanyar-los i fer-los fora de les institucions?“. D’aquesta manera, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha advertit el presidenciable del PSC de les intencions dels partits independentistes de reactivar la declaració de la república catalana. “El diàleg dins de la llei inclou fer tripartits amb persones que volen repetir el cop d’estat?“, ha seguit preguntat Carrizosa.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el popular Alejandro Fernández, qui ha acusat Borràs de fer públic el “nivell de deliri” del procés independentista. En l’escenari actual, el dirigent del PP s’ha presentat com l'”alternança política real” davant la possibilitat d’un tripartit entre PSC, ERC i comuns que, en cas de produir-se, significarà “tenir els mateixos protagonistes” que fins ara. Per la seva banda, Ignacio Garriga (Vox) considera que “una minoria està oprimint una majoria de catalans”.

De la seva banda, els comuns han optat per fer pública una proposta concreta: un acord de la taula de diàleg que sigui votat pels catalans, així com la llibertat total dels líders independentistes condemnats per l’1-O, un nou sistema de finançament i un enfortiment de l’autogovern.

Parapet, també, en els pactes postelectorals

El bloc dels pactes i acords postelectorals ha deixat entreveure un escenari de difícil acord entre les forces polítiques. Les declaracions d’uns i altres mostren que la fórmula més factible, ara per ara, és la d’un nou govern independentista entre JxC, ERC i la CUP. Les possibilitats d’un tripartit semblen llunyanes, després que Aragonès hagi deixat clar que el seu partit “no arribarà a cap acord” amb els socialistes, malgrat les apel·lacions dels comuns per a un acord d’esquerres.

La crida d’ERC per a un acord de govern amb JxC, la CUP, En Comú Podem i el PDeCAT tampoc no sembla que tingui recorregut: comuns i el partit de Laura Borràs es veten mútuament i els demòcrates d’Àngels Chacón rebutgen formar part d’un mateix executiu amb els cupaires. Pel que fa a la banda no independentista, PSC i comuns han dit que no acceptaran en cap cas els vots del partit d’ultradreta Vox si això significa superar la investidura.

Front comú contra el discurs xenòfob de Vox

Només ha hagut coincidència en un tema: fer front comú davant el discurs extrem del candidat de Vox. La resta de partits han evitat respondre cap de les seves intervencions pujades de to contra la immigració. Només en un moment del debat, el representant de la CUP, Carles Riera, ha saltat davant les continues afirmacions xenòfobes de Garriga. “Els discursos racistes i d’odi no poden tenir lloc en una televisió pública” ha dit. Tot seguit, el moderador Xabier Fortes ha recordat que la Junta Electoral obliga els mitjans de comunicació públics a convidar Vox als debats i seguir-lo durant la campanya, en tant que és un “grup significatiu” (en obtenir més del 5 % dels vots a Catalunya en comicis recents).

La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha intervingut per redreçar la situació: “Faríem bé de conjurar-nos i no contestar aquest tipus de discursos“, ha assegurat Albiach: “Ho vam fer al debat de La Vanguardia i ens va funcionar”.