La campanya per al 14-F avança i l’escenari dels pactes postelectorals continuen gairebé immòbils: es mantenen els diferències entre els partits independentistes, el tripartit ERC-PSC-ECP no es concreta i continua la crida de l’unionisme per evitar un executiu sobiranista mentre els intercanvis de vetos entre els candidats no paren. El segon debat televisiu de la cursa electoral, el de TV3, ha viscut els moments més tensos quan els presidenciables han parlat sobre el futur de Catalunya i les relacions amb Espanya: una nova etapa sense procés independentista, un referèndum acordat, una llei d’amnistia o una taula de diàleg Generalitat-Estat han estat algunes de les propostes defensades.

Els partits han aprofitat aquest bloc temàtic per fer crides a nous espais d’acord que permetin posar fi al conflicte polític. A banda, els partits han aprofitat la gestió de la pandèmia del coronavirus per criticar els partits governants (tant a Espanya com a Catalunya) i demanar-los responsabilitats i disculpes pels errors comesos.

L’independentisme descarta “girar full”

“S’ha de girar full, amb respecte a tothom”. Així ha demanat el candidat del PSC, Salvador Illa, encetar una “nova etapa” a Catalunya que es basi en el respecte a totes les idees, també la del dret a l’autodeterminació, i a dialogar “dins de la llei”. El presidenciable socialista ha apel·lat al conjunt de formacions polítiques per “escriure tots junts una pàgina nova”.

Les paraules d’Illa han generat oposició entre els partits independentistes. “Girar full? A què, al referèndum de l’1-O? A les mobilitzacions més grans de la història d’Europa?”, ha preguntat Pere Aragonès (ERC), qui ha demanat un referèndum acordat amb l’Estat i la llibertat dels presos independentistes. En aquest sentit, ha apostat per una “majoria àmplia de país” a la Generalitat amb aquells que defensen el dret a l’autodeterminació i “la fi de la repressió”.

El “girar full” d’Illa també ha estat qüestionat per Laura Borràs (Junts per Catalunya): “Girar full? Volen que ens rendim? La paraula rendició no és al nostre diccionari“. La número dos de Carles Puigdemont defensa que l’1-O marca “la voluntat de la relació” entre Catalunya i Espanya. Alhora, ha proposat la llei d’amnistia com a “punt de partida” per corregir, ha dit, situacions d’injustícia.

Albiach acusa Junts de no voler la taula de diàleg

La llibertat dels líders independentistes és també una de les reivindicacions que fan els comuns. Jéssica Albiach (ECP) ha insistit en la taula de diàleg Generalitat-Estat i ha acusat Junts de no voler que prosperi: “Per a vostès, com pitjor, millor”. El partit lila assegura que la via de la paraula i no la del “no a tot” permetrà reconduir el conflicte a Catalunya; una via que, ha afegit, implica una entesa amb ERC i el PSC.

La candidata de la CUP, Dolors Sabater, proposa un govern independentista que assumeixi “tota la responsabilitat” per fer possible la república de Catalunya, si bé ha criticat que JxC i ERC “es barallin” i no hagin permès “avançar” cap a la independència. En una línia molt similar s’ha pronunciat Àngels Chacón (PDeCAT), qui ha rebutjat l'”independentisme màgic” de Junts per Catalunya i ha fet una crida elaborar un full de ruta “clar, però real” després del 14-F.

“No” de Cs, PP i Vox a la taula del diàleg

Part de l’unionisme no accepta la taula de diàleg per reconduir la situació i s’han limitat a parlar del respecte a l’estat de dret. Per exemple, Carlos Carrizosa (Cs) ha apel·lat a la participació per aconseguir una “majoria absoluta” que, ha dit, desbanqui l’independentisme del govern de la Generalitat. “Estem a un escó d’aconseguir un escó més que el separatisme” ha dit Carrizosa. El candidat ha afirmat que el separatisme és un moviment actualment desmobilitzat i “sense projecte” i ha fet una crida a aprofitar aquesta oportunitat.

Des del PPC, Alejandro Fernández ha reblat als partits independentistes que “a Catalunya no hi ha repressió, ni presos polítics, ni Espanya és una dictadura”. En aquest cas, ha afegit el dirigent popular, “seríem immediatament expulsats de la UE”. El candidat popular ha convidat a recuperar “l’esperit de la transició i la Constitució” per arribar ” a la concòrdia des de la llei”. “No pot haver-hi taules de diàleg”, ha continuat, que incloguin l’autodeterminació, presos polítics o amnistia” perquè “el que fan és enverinar la convivència”.

En canvi, Ignacio Garriga (Vox) ha criticat els diners que, ha dit, el govern de la Generalitat destina al moviment independentista i a la televisió pública catalana i demana redirigir-los per ajudar els sectors afectats per la pandèmia. El candidat del partit d’ultradreta ha dit que la seva formació vol tancar tots els parlaments autonòmics d’Espanya i que farà amb Catalunya “el que el PP no ha fet en 40 anys”.

Anuncis: acord pressupostari i Argimon a Salut

Un dels titulars del debat l’ha donat el candidat d’ERC, Pere Aragonès: ha vinculat el possible acord d’investidura després del 14-F amb un acord pressupostari. L’objectiu és que el govern “no perdi ni un sol segon a aprovar” els comptes de la Generalitat. L’altre titular l’ha donat la presidenciable Laura Borràs, qui vol que l’actual secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, sigui conseller de Salut si ella és la propera presidenta de la Generalitat.

El debat, però, no ha donat gaires novetats pel que fa als acords: ERC insisteix en un “acord ampli” entre independentistes i comuns, però En Comú Podem veta Junts i el PDeCAT fa el mateix amb la CUP. En canvi, els comuns aposten per un tripartit ERC-PSC-comuns mentre que ERC i el PSC insisteixen que aquesta fórmula no es produirà. Els socialistes només miren els comuns per a un acord de govern, mentre que els unionistes demanen tenir “força” el 14-F per garantir un govern “constitucionalista” que eviti un executiu sobiranista i un tripartit. Tot plegat, quan falten pocs dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya.