Què opinen els partits dels blocs electorals?

Segons el doctor en ciències polítiques Pablo Simón, la cobertura de la campanya electoral en funció de criteris de proporcionalitat i no periodístics perjudica els professionals de la informació perquè “no tenen autonomia per fer el tractament informatiu que ells volen”. Considera que hi ha un problema de confiança entre els polítics i els periodistes que fa que els partits prefereixin tenir un control directe sobre l’activitat periodística a través dels blocs electorals. El politòleg creu que la regulació actual també perjudica els partits que no tenen representació parlamentària, ja que no disposen d’espais reservats als informatius de les televisions públiques. En aquest sentit, Simón considera que la distribució de temps actual serveix “per perpetuar l’statu quo”, però al mateix temps garanteix la pluralitat.

Entre els responsables de campanya dels partits polítics hi ha diversitat d’opinions a l’hora de valorar la idoneïtat o no dels blocs electorals. Els partits més grans, que disposen de més temps en pantalla, estan a favor de la distribució actual. Els que tenen menys representació o que no són al Parlament, en canvi, hi són contraris.

Malgrat que des de CiU ha declinat fer declaracions davant de càmera, els responsables de campanya han assegurat a BTV que els blocs electorals són, ara per ara, el que fixa la llei i que, per tant, respecten aquesta legislació. El partit sosté que l’assumpte s’haurà d’incloure a la futura llei electoral. De fet, fonts de la federació expliquen que quan el Parlament va debatre la llei electoral, hi va haver un principi d’acord sobre els blocs amb altres partits que, finalment, no va reeixir. CiU tampoc no creu que el minutatge extens que té ara pugui perjudicar els interessos electorals de la federació. A més, assenyalen que quan eren a l’oposició no es va modificar tampoc el sistema de blocs.

Els cap de campanya dels socialistes, Daniel Fernández, defensa que el sistema actual “té més virtuts que defectes” però assegura que els socialistes estan oberts al diàleg sobre els blocs electorals. En aquest sentit, defensa certa flexibilitat en el temps i en l’ordre d’aparició dels partits polítics durant la campanya electoral, i manté que no té “cap tipus de dubte sobre els professionals” que segueixen la informació política els dies previs a les eleccions.

Els populars són els més clars a l’hora de defensar els blocs electorals. La coordinadora de campanya del PP, Dolors Montserrat, ha explicat a BTV que la manifestació de l’Onze de Setembre va posar de manifest que els mitjans públics no sempre representen els partits polítics de forma equànime. “Nosaltres desconfiem una mica dels mitjans públics vist el tractament que es va fer a la manifestació de l’Onze de Setembre, en què van sortir moltíssims més partits a favor de la independència parlant d’aquella manifestació, que no pas els partits que no estem per la independència i no vam poder sortir als mitjans de comunicació a donar la nostra opinió”.

No exigeixen que cada dia els periodistes hagin de complir exactament els criteris marcats per la Junta Electoral, però sí que el còmput global de la campanya sigui el marcat en funció de la representació parlamentària: “El que demanem és el que és just i el que està regulat i és que al final de la campanya electoral cada partit polític hagi tingut als mitjans públics el temps que li pertoca per la seva representació que té al Parlament de Catalunya. Ni més ni menys”. Segons els populars, els partits que no són al Parlament i que, per tant, no tenen assignat temps dins dels blocs electorals, tenen altres opcions per donar-se a conèixer, com ara les xarxes socials o els mítings de campanya.

Els ecosocialistes s’oposen a la manera com es reparteix ara el temps als mitjans públics i, de fet, el seu programa electoral inclou la derogació dels blocs electorals. Per al cap de campanya de la formació, Marc Rius, durant els quinze dies previs a les eleccions se segueix un criteri que “avorreix els ciutadans i a vegades desinforma”. Per això demana que durant la campanya electoral s’utilitzi el mateix criteri informatiu que la resta de l’any: “És tan senzill, és tan de sentit comú com dir que el criteri que s’aplica durant 350 dies a l’any, s’apliqui 365 dies a l’any.” Rius apunta els partit majoritaris com els responsables que els blocs electorals es perpetuin i que s’estableixi el que anomena com un “període d’excepció” informativa: “Si no s’ha canviat la llei electoral és per alguna raó i és que en surten beneficiats òbviament els partits majoritaris”.

Per a Esquerra Republicana els blocs electorals fan que la informació política esdeveningui “monòtona, repetitiva i no ponderi el que és el que és interessant i el que no“. Segons el candidat número 5 d’ERC a Barcelona, Oriol Amorós, la distribució en funció de criteris de proporcionalitat és un element de falta de maduresa de la democràcia espanyola: “Les democràcies madures es basen en el fet que els professionals dels diferents àmbits tinguin codis deontològics que funcionin efectivament i, per tant, crec que hem de confiar més en els periodistes”. Amorós creu que els partits majoritaris bloquegen un possible canvi i demana més llibertat per al treball dels periodistes.

La número 3 de la llista de Solidaritat a Barcelona, Núria Cadenes, també és contrària als blocs electorals. Apel·la a la professionalitat dels periodistes, també en campanya electoral, però “tenint en compte que aquests professionals puguin exercir amb independència. Des de Solidaritat demanen una separació clara entre política i periodisme i critiquen que els canvis polítics suposin també relleus en les direccions dels mitjans de comunicació: “A altres estats europeus, els mitjans de comunicació públics no canvien cada vegada que hi ha un canvi de govern. I això és el que reivindiquem”.

Per a Ciutadans el criteri professional és el que hauria de prevaldre durant la campanya electoral” i no les directrius de les cúpules de les empreses ni del poder polític”. El cap de campanya de la formació, José Manuel Villegas, considera que s’ha de confiar en els periodistes i apel·la a la seva credibilitat: “Els periodistes tenen més o menys credibilitat si les notícies que donen són certes i si tenen a veure amb el que demana la gent”. A més critica que els blocs electorals suposen una barrera d’entrada per als nous partits que es presenten a les eleccions.