Queden poc més de dos mesos per al 28-M, data de les eleccions municipals del 2023, i els candidats dels partits amb representació actual a l’Ajuntament de Barcelona ja parlen de possibles pactes postelectorals. La maquinària electoral engega oficialment el 3 d’abril amb el decret d’eleccions i fins a l’1 de maig no es proclamaran les candidatures, tot i que les llistes electorals ja es van omplint de noms.
Segons les enquestes, poden ser les eleccions més disputades fins al moment. Quatre candidats tenen possibilitats de fer-se amb l’alcaldia. És per això que agafen encara més rellevància les declaracions que facin a l’entorn de possibles pactes postelectorals. Ja se’ls ha preguntat i molts ja n’han parlat. Què n’han dit fins ara?
En aquesta pàgina actualitzem tota la informació relativa a la intenció de possibles pactes.
Ernest Maragall, sense línies vermelles
Ernest Maragall s’ha mostrat predisposat a entendre’s amb els partits més ben posicionats per fer-se amb l’alcaldia: BComú, Junts i el PSC. El candidat d’Esquerra Republicana diu que la situació és diferent de la del 2019, en ple judici del procés, quan PSC i ERC es van vetar per a possibles pactes. De fet, Maragall ha estat un soci puntual en diverses iniciatives del govern, com, per exemple, en l’aprovació dels pressupostos del mandat.
Maragall també ha proposat als partits un compromís per no acceptar vots de l'”extrema dreta“ per governar i ha fet al·lusió als vots que va rebre Ada Colau de Manuel Valls en la investidura l’any 2019. També demana a Trias i Collboni que diguin si acceptarien el suport del PP per ser alcaldes.
Amb tot això sobre la taula, Maragall podria oferir suports a comuns, Junts i socialistes i, veient el que han dit els candidats fins ara, podria ser correspost per Trias i Colau.
Jo no tinc línies vermelles. L’única que tinc és què li ofereixo a la ciutat”
Ada Colau, disposada a repetir
La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, repetiria l’intent que va fer a les últimes eleccions i s’ha posat de cara a un pacte eventual amb els partits d’esquerres —el PSC i ERC—, tot i que insisteix que l’objectiu és tenir l’alcaldia. Esquerra li ha tornat el suport, però el PSC continua sense trencar l’hermetisme. En aquest sentit, Colau ha demanat explícitament Jaume Collboni que aclareixi si té en consideració una sociovergència.
L’alcaldessa no amaga la preocupació per una possible entesa Trias-Collboni i s’hi ha sumat la tinenta d’alcaldia i número tres de la llista, Janet Sanz, que ha advertit, a més, que aquest pacte implicaria un retrocés per a la ciutat.
Sempre he prioritzat parlar amb els partits d’esquerres presents a l’Ajuntament, que són el PSC i ERC”
Colau i Trias, tot i que ha intercanviat impressions en un dinar cordial, ja han expressat grans diferències de model de ciutat que fan impossible qualsevol acord estable.
Així doncs, BComú podria oferir suports a ERC i el PSC però, de moment, només ERC ha expressat clarament la voluntat de correspondre-li.
Jaume Collboni, qui menys s’ha pronunciat
El candidat del PSC és qui menys ha parlat sobre possibles aliances. El que té clar Jaume Collboni és que “tothom vol pactar” amb el seu partit. I mirant què han dit la resta, efectivament és qui podria rebre més suports. Tots els grups amb representació actual, tret de Cs, que encara no s’ha decantat, han expressat la possibilitat d’entesa amb el líder del PSC. Al menys, en aquest moment.
Jo ja em perdo. Tothom vol pactar amb nosaltres”
Malgrat les declaracions de BComú, Collboni no s’ha pronunciat sobre una possible sociovergència, si bé és cert que tampoc no hi ha tancat la porta. I sobre el seu paper en un eventual govern de coalició, Collboni va suavitzar en una entrevista al programa ‘bàsics‘ el que havia dit anteriorment, que si no arribava a ser alcalde marxaria, i no va descartar tornar a quedar-se al govern si no rep suports suficients per convertir-se en alcalde.
Xavier Trias, als antípodes de Colau però a prop d’ERC i el PSC
Xavier Trias ja ha dit que, malgrat que els programes són diferents, les possibilitats d’entesa amb el PSC i ERC hi són. El candidat de Junts no veta ningú, diu, ni tan sols Lluís Rabell, home fort a la llista del PSC, que ja ha dit que no pactaria amb Trias. Des que va ser nomenat candidat no s’ha mogut d’aquesta posició i ha arribat a concretar que socialistes i republicans són als qui s’acostarà “immediatament” si guanya les eleccions.
Trias ha admès que l’única línia vermella és la de Barcelona en Comú, per desacord amb el model de ciutat.
Tant amb el PSC com amb ERC les possibilitats d’entesa. Si es vol, hi són”
Els partits constitucionalistes, amb un cert suport mutu
L’alcaldable de Ciutadans, Anna Grau, diu que es presenta per governar i no ha revelat a qui podria investir alcalde de Barcelona. Marca, això sí, una clara línia vermella amb Ada Colau, i amb tothom amb qui “canvia cromos” i també ha reblat que la ciutat és massa petita perquè hi càpiguen l’actual alcaldessa i ella.
El PP, amb Daniel Sirera al capdavant en aquesta ocasió, podria arribar a donar suport a Trias o a Collboni. Almenys és el que desprenen les últimes declaracions del candidat, que suavitzaven el que havia dit anteriorment a betevé, quan es va situar més allunyat del PSC.
Per la seva banda, Valents ha allargat la mà al PP perquè se sumi a un projecte unitari liderat per la candidata Eva Parera, proposta que Sirera ja ha rebutjat. Parera també s’ha mostrat oberta a afavorir una hipotètica investidura de Collboni en cas que Valents entri al govern.
