Queden només uns dies per al 28-M, data de les eleccions municipals del 2023, i els candidats dels partits amb representació actual a l’Ajuntament de Barcelona han anat concretant, matisant o, fins i tot, corregint la seva posició sobre possibles pactes postelectorals.

Segons les enquestes, poden ser les eleccions més disputades fins ara. Entre tres i quatre candidats tenen possibilitats d’aconseguir l’alcaldia. És per això que encara prenen més rellevància les declaracions que facin entorn de possibles pactes postelectorals. Què n’han dit fins ara?

En aquesta pàgina actualitzem tota la informació relativa a la intenció de possibles pactes.

Ernest Maragall limita les aliances

Ernest Maragall s’havia mostrat predisposat a entendre’s amb els partits més ben situats per aconseguir l’alcaldia: BComú, Junts i el PSC. Va dir que no tenia línies vermelles, només la de no acceptar vots de l'”extrema dreta i va demanar, fins i tot, un compromís a la resta de partits per fer el mateix, en clara al·lusió als vots que va rebre Ada Colau de Manuel Valls en la investidura de l’any 2019.

Al debat de betevé, però, va anar més enllà i aquestes possibles aliances s’han reduït. Va afirmar amb contundència que no arribaria a cap acord amb el PSC. El candidat d’ERC afegeix que a la investidura es votarà només a ell mateix, també si no guanya les eleccions.

Amb el PSC fora de l’equació, Barcelona en Comú es perfila com la formació amb qui Maragall podria arribar a alguna mena d‘entesa. ERC tampoc no ha descartat parlar amb la candidatura de TriasxBCN.

“Amb aquest PSC no s’hi pot pactar. Faré un govern en què no hi sigui”
Ernest Maragall (ERC)

Ada Colau, a favor d’un govern progressista

La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, no s’ha mogut del seu plantejament inicial: l’aposta per un govern progressista amb el PSC i ERC, tot i que insisteix que l’objectiu és tenir l’alcaldia. Mentre Esquerra li ha tornat el suport, Jaume Collboni ja ha descartat ser soci minoritari d’un govern i ha explicat clarament que, si no guanya, anirà a l’oposició.

Els retrets entre els socis de govern, que van aflorar especialment amb la marxa de Collboni de l’Ajuntament, s’han endurit encara més en campanya. Un fet que es va veure també a ‘El debat de Barcelona‘, amb moments de tensió entre Ada Colau i Jaume Collboni en qüestions com, per exemple, les superilles.

Colau ha demanat explícitament diverses vegades a Collboni que aclareixi si té al cap una sociovergència i l’ha acusat directament de no ser clar en aquest sentit.

Sempre he prioritzat parlar amb els partits d’esquerres presents a l’Ajuntament, que són el PSC i ERC”
Ada Colau (BComú)

Colau i Trias, tot i que van intercanviar impressions en un dinar cordial, ja han expressat grans diferències de model de ciutat, com per exemple en qüestions mediambientals, que fan impossible qualsevol acord estable.

Així doncs, BComú podria oferir suports a ERC i el PSC però, de moment, només ERC ha expressat clarament la voluntat de correspondre-li.

Jaume Collboni: ni Colau ni Trias

El candidat del PSC és qui ha trigat més a parlar sobre possibles aliances. En plena campanya, això sí, ha dit obertament que no farà alcalde ni Colau ni Trias. El candidat de TriasxBCN li ha criticat, amb un cert humor, manca de prudència per si després “s’ha d’empassar aquestes paraules”, ha afirmat.

Jaume Collboni és qui més suports ha rebut, almenys en precampanya, i va arribar a dir que “tothom vol pactar” amb el seu partit.

No faré alcalde ni Xavier Trias ni Ada Colau”
Jaume Collboni (PSC)

Xavier Trias, als antípodes de Colau però a prop d’ERC i el PSC

Xavier Trias ja ha dit que, malgrat que els programes són diferents, les possibilitats d’entesa amb el PSC i ERC hi són. Des que va ser nomenat candidat, Trias no s’ha mogut d’aquesta posició i ha arribat a concretar que socialistes i republicans són als qui s’acostarà “immediatament” si guanya les eleccions, i que el pacte, amb qualsevol de les dues formacions, serà bo per Barcelona.

Trias i Jaume Collboni van marcar fa unes setmanes unes condicions per a una possible entesa postelectoral, i més recentment el candidat de TriasxBCN ha reconegut que comparteix un mateix model de ciutat des d’un punt de vista econòmic. No es pot dir el mateix de Barcelona en Comú, de qui Trias ha expressat diverses vegades un profund desacord en el model.

El pacte que faci, sigui amb el PSC o ERC, serà bo per transformar Barcelona”
Xavier Trias (Junts)

Els partits constitucionalistes, amb un cert suport mutu

L’alcaldable de Ciutadans, Anna Grau, explica que es presenta per governar i no revela qui podria investir alcalde de Barcelona, però en fixa unes bases: bilingüisme, lluita contra l’ocupació, aturar les superilles i reduir la pressió fiscal. També marca una clara línia vermella amb Ada Colau i amb tothom amb qui “canvia cromos”. A més a més, ha remarcat que la ciutat és massa petita perquè hi càpiguen l’alcaldessa actual i ella.

El PP, amb Daniel Sirera al capdavant en aquesta ocasió, podria arribar a donar suport a Trias o a Collboni. També s’ha mostrat disposat a fer un pacte a la contra perquè Colau no torni a ser alcaldessa.

Per la seva banda, Valents ha allargat la mà al PP perquè se sumi a un projecte unitari liderat per la candidata Eva Parera, proposta que Sirera ja ha rebutjat. Parera també s’ha mostrat oberta a afavorir una hipotètica investidura de Collboni en cas que Valents entri al govern i no descarta un acord amb Trias.

Què vols saber de les eleccions municipals a Barcelona?