Edu Marco, membre del col·lectiu Som 27 i més, és un dels imputats per aquesta causa. “El que vol la Fiscalia espanyola és fer por, fer-nos por a nosaltres i a la resta de gent que lluita pels drets de totes. És evident que s’està potenciant una persecució contra tota dissidència política avui dia, però nosaltres donarem la cara”, ha apuntat.

El missatge dels encausats ha rebut el suport de CUP Capgirem Barcelona. “”Davant d’aquesta persecució, davant de la repressió, ens trobaran juntes i unides“, ha apuntat la regidora Maria Rovira.

Des de l’abril del 2013, la CGT ha demanat que s’arxivi la causa. El secretari general del sindicat a Catalunya i professor de la UAB, Ermengol Gassiot, també és un dels encausats per l’ocupació del rectorat de la UAB. Anteriorment, membres de la plataforma Som 27 i més s’han mobilitzat per protestar contra l’acusació de les 27 persones per aquests fets.

Cinc anys de l’ocupació del rectorat de la UAB

Els fets denunciats van passar l’abril de 2013. Un grup de gairebé 200 persones es van tancar al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per aturar l’increment de les taxes universitàries del 66 %. Aquesta protesta també exigia que s’establissin títols especials de transport públic per a estudiants, la sol·licitud d’un informe de transparència i la creació d’una beca per revertir l’augment de taxes d’aleshores. Segons expliquen els estudiants, l’acció volia obligar la universitat a complir mocions que ja s’havien aprovat al claustre.

Durant l’ocupació, l’aleshores vicerectora Sílvia Carrasco va denunciar un “escrache“, amb amenaces i intimidació. La Fiscalia demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó per a les persones implicades en l’ocupació, així com 9.500 euros per a cada una d’aquestes i 14.000 més per responsabilitat civil. El ministeri públic els imputa delictes de coaccions, amenaces, violació de domicili i danys qualificats.

Discurs a favor de la immersió lingüística

En aquesta compareixença en suport als 27 encausats, la CUP ha mostrat el seu suport a l’educació pública i també al model català actual, després que l’estat estudiï que els pares dels alumnes puguin triar el castellà com a llengua vehicular a l’escola. “Hi ha una ofensiva de l’estat, que a través de la intervenció a Catalunya vol anul·lar una de les grans trinxeres: la comunitat educativa, les escoles i la nostra llengua”, ha defensat la regidora Maria Rovira.