Amb l’objectiu d’arribar a les 500 noves càmeres de videovigilància el 2027, l’Ajuntament ha anunciat nous punts que estaran sota control en els pròxims mesos. S’incorporaran nou càmeres al Passeig del Born, 11 als búnquers del Carmel, 30 a l’Anella Olímpica, 30 a la Fira de Bellcaire i Fort Pienc, i 19 al Parc de la Pegaso. Aquesta última ubicació ja estava prevista abans que tingués lloc un tiroteig mortal, segons el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. En total, són prop de 100 aparells nous abans que finalitzi l’any, fent que, en total, a la ciutat n’hi hagi 660.
Aquestes autoritzacions complementen la fase 2 i 3 del pla de videovigilància i se sumen a les ja realitzades a la fase 1. Actualment, la ciutat disposa de 186 càmeres de videovigilància operatives, després que ja hagin entrat en funcionament els aparells que hi ha instal·lats a la plaça de Catalunya (14) i al Front Marítim (12). A banda, ja s’està treballant a l’avinguda de la Catedral, s’està fent obres per desplegar-ne 20 més a la plaça Reial, es renovarà el sistema de videovigilància a l’edifici de l’Ajuntament i s’incorporaran càmeres noves a la rambla del Raval.
En paral·lel, el consistori preveu instal·lar-ne de noves en diversos espais de Nou Barris, concretament al Parc de la Guineueta, la plaça d’Àngel Pestaña i la plaça Roja, així com a la plaça Universitat a l’Eixample. Amb aquestes, i arribades a les 500 noves, la superfície vigilada a Barcelona representarà el 5,16 % del conjunt de l’espai públic de la ciutat. “No és una vigilància massiva, és un model selectiu”, ha apuntat Batlle.
Punts amb activitat delictiva i gran afluència de gent
El consistori confia que es pugui ampliar la cobertura en aquells espais en què la policia ha detectat necessitats específiques de seguretat i convivència. Asseguren que la selecció dels espais es basa en criteris vinculats a l’anàlisi de la delinqüència: són zones amb gran concentració de persones, on hi ha activitat delictiva i també són espais susceptibles de ser utilitzats per a un atac terrorista.
Des de l’Ajuntament insisteixen que les càmeres de seguretat ciutadana compleixen una doble funció: ajuden a la prevenció i la dissuasió de conductes delictives alhora que faciliten les investigacions policials. Batlle ha afirmat que és una eina complementària i que les càmeres no substitueixen la presència policial sinó que la complementen.
A més, des de l’administració recorden que la instal·lació d’aquests elements necessita l’autorització de la Generalitat de Catalunya i que hi ha una mínima intromissió en la vida privada de les persones, ja que el sistema no incorpora tecnologies de reconeixement facial ni cap identificació basada en intel·ligència artificial. “Hem de compaginar els elements de seguretat i els elements de respecte i privacitat de les persones”, ha recordat el tinent d’alcaldia de Seguretat.
També confia en les Taser
Segons ha avançat l’ACN, Batlle també confia que dotar de pistoles elèctriques (pistoles Taser) la Guàrdia Urbana serà possible en aquest mandat i que serà una eina més per potenciar la seguretat a Barcelona. Al juliol, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar inicialment el reglament que en regula la dotació i l’ús. El següent pas ara és la seva votació definitiva al plenari.
