Amb aquesta mesura, el govern municipal fa un pas més en la lluita contra el CIE. És el que ha remarcat el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, que ha deixat clar que “si no aconseguim tancar aquest centre, farem l’impossible per garantir que cap veí de la ciutat no hi hagi d’entrar”.

Des de l’Ajuntament afegeixen que no es tracta d’un carnet identificatiu sinó d’un document que relatarà la situació d’una persona, tenint en compte les seves circumstàncies concretes, el temps que fa que és a la ciutat, si hi té família, si ha fet cursos de català o castellà o, fins i tot, si ja ha treballat i es troba en una situació d’irregularitat sobrevinguda. Per sol·licitar-lo, caldrà estar empadronar a la ciutat i viure des d’almenys fa un any a l’estat espanyol i sis mesos a Barcelona.

Sobre la validesa, el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, considera que el document “oferirà un resum de fets objectius i, com a tal, entenem que ha de ser perfectament vàlid i utilitzable davant d’un jutge“. Rusca, fins i tot ha anat més enllà, i ha assegurat que “els advocats pensem utilitzar-lo i ajudar a  potenciar-lo al màxim”, ja que, segons ells, “facilitarà que es tracti les persones en situació irregular com a persones i els donarà dignitat“, en contra d’una llei estatal que no els dona solucions ni sortides.

Garantir l’accés universal als serveis municipals

Aquesta mesura s’emmarca dins una proposta més àmplia del govern per garantir l’accés universal a tots els serveis municipals a les persones en situació irregular. Per això, en fomentarà l’empadronament, informarà dels serveis municipals al seu abast i els oferirà assessorament jurídic, formació, cursos de català i castellà i accés a plans d’ocupació. Tot plegat, per facilitar que aquestes persones puguin integrar-se plenament i regularitzar la seva situació al país o evitar caure en una irregularitat sobrevinguda.