Max Cahner va ser un home de cultura. Durant el franquisme, va lluitar contra la repressió de la dictadura fins que l'any 64 el van expulsar d'Espanya. Però quan va aconseguir tornar a casa, es va posar a treballar per impulsar la cultura catalana. Va crear Edicions 62 i va promoure la segona època de la revista 'Serra d'Or'. També va ser un dels ideòlegs de la 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Cahner també va tenir un paper clau en la política del país. Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica, i el 1980, amb Jordi Pujol, va convertir-se en el primer conseller de Cultura de la Generalitat. Va posar les bases de moltes de les infraestructures que coneixem ara: la xarxa de museus i biblioteques, l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca, el TNC. El 1994 va abandonar Convergència i va fundar un partit propi, Acció Catalana. Dos anys després li van atorgar la Creu de Sant Jordi, i fa just uns dies la Generalitat va anunciar que el condecorava amb la Medalla d'Or.
Max Cahner, nascut a Alemanya, de pares que hi van emigrar durant la Guerra Civil espanyola, va ser, de jove, un actiu militant antifranquista i propulsor de la cultura catalana. Va estar, de fet, al capdavant d’Edicions 62, que ell havia creat, i va contribuir també a engegar la nova etapa de la revista ‘Serra d’Or’. Tot plegat li va suposar l’expulsió del país als 60, més de 20 anys després d’haver-hi tornat amb la família, fugint del règim nazi. Posteriorment, de nou a casa, va exercir com a professor de literatura catalana a la UB. Ja en plena transició democràtica, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i als 80, va ocupar la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació en el govern de Jordi Pujol, durant el qual va adquirir el Teatre Poliorama, i va impulsar l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya. El 1994 va dimitir com a militant de la formació nacionalista; i el 1996, va rebre la Creu de Sant Jordi.
