Sobre el debat de si és o no legítim el procés encetat a Catalunya, que culminarà amb una consulta el 9 de novembre, els sotasignants ho tenen clar: té cabuda en la Constitució, si es mira el text “des d’una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental […] com escau a un estat social i democràtic de dret”. Els jutges i jutgesses entenen que és una “eina essencial de convivència democràtica” i que “ha de permetre un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l’ordre constitucional”. Responen així a “determinades posicions o plantejaments que han transmès la idea que el reconeixement o exercici d’aquest dret a decidir queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional”. Segons ells, “és viable el legítim exercici del dret a la consulta”.

El manifest tampoc no posa en qüestió la definició de Catalunya: “No admet discussió: Catalunya és una nació.” I és per això que pensen que “la negació del dret a decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya”. A més, es recorda que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: “En referendar la Constitució i els successius estatuts de 1979 i 2006”, si bé sobre aquest últim es diu que va ser “manifestament desvirtuat” per la sentència del Tribunal Constitucional del juny de 2010, rebuig que “ha generat la situació política actual”.

Entre els jutges que signen el manifest destaquen els magistrats de l’Audiència Santiago Vidal, Josep Maria Pijuan i Josep Niubó, i els jutges d’Instrucció Juli Solaz i Araceli Aiguaviva. També Montserrat Comas, qui va ser vocal del Consell General del Poder Judicial entre 2001 i 2008.