Eleccions plebiscitàries, un instrument
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que decidirà si convoca eleccions plebiscitàries després d’una ronda de converses que iniciarà en els pròxims dies amb totes les formacions polítiques catalanes que duien el dret a decidir en els seus programes i que van votar a favor de la llei de consultes. Inclourà, per tant, també el PSC. El propòsit, ha dit, escoltar posicions i propostes després del 9-N i veure quin grau d’acord i de consens hi ha per fer uns comicis per poder fer la consulta definitiva en cas que no hi hagi abans un acord amb el Govern espanyol. En funció de les conclusions que tregui d’aquesta trobada, Mas ha afirmat que proposarà “possibles solucions”.
Tot i que ha insistit que no s’ha de confondre l’objectiu amb l’intrument, i que està disposat a convocar les eleccions, segons ell, l’important és: “eleccions, per fer què? Per fer la consulta definitiva”. Ha insistit que “això és el que ens cal” i que “la gent s’ho ha guanyat a pols”. Entén, però, que les eleccions –“ni em sorprèn ni m’incomoda que se’n parli”, ha dit- “només són una eina” per poder realitzar la consulta.
Reclama diàleg amb Rajoy per acordar una consulta “a la britànica”
Paral·lelament, Mas ha detallat el contingut de la carta que, com ja va anunciar, ha enviat aquest dilluns al president espanyol, Mariano Rajoy, i en la qual es convida el govern central a “fixar les condicions per exercir el dret a decidir” i “acordar els termes d’una consulta definitiva amb condicions polítiques vinculants” perquè “aquesta és la millor manera de fer-ho”. Mas ha traslladat a Rajoy la idea que el 9-N “va ser un punt culminant de tots els processos de mobilització ciutadana a favor del dret a decidir” i que ara “no es pot negar l’evidència” ni “ignorar la realitat”. Confia, doncs, poder iniciar un diàleg “permanent i el màxim constructiu possible” per assolir un acord “si pot ser a la britànica o a la canadenca” perquè, ha afegit, “tenim més raons que abans del 9-N per demanar-ho”. Mas admet, però, que hi confia poc perquè “l’experiència és la que és” i perquè “quan s’hauria d’estar fent alta política, s’està activant la fiscalia”. Assegura que “això no ho resoldrem a través dels tribunals” i que res “no ens intimidarà”.
Atacs cibernètics
El president Mas també ha explicat que els sistemes informàtics del govern català han estat objecte d’atacs cibernètics “duríssims” i “organitzats” fins al punt que dissabte es van multiplicar per 20.000 les peticions d’informació sobre els sistemes operatius, i diumenge 9, es van multiplicar per 60.000 respecte un dia ordinari. “Mai no s’havia patit un atac organitzat d’aquest volum i característiques”, ha relatat. Segons Mas, “això va posar en perill temes tan sensibles com per exemple l’accés al servei d’emergències mèdiques, als historials clínics i a la recepta electrònica, és a dir, al lliurament i dispensa dels medicaments”. Tenint en compte la gravetat de la situació, Mas ha dit que el govern emprendria accions legals perquè, ha dit, “tenim l’obligació d’investigar i defensar-nos”.
Mas també ha dit que, malgrat els impediments, diumenge “les coses van sortir molt bé”, ha assegurat sentir-se orgullós “del civisme, la capacitat organitzativa i la voluntat de ser”, i pensa que “el mèrit és col·lectiu”. Ha agraït en aquest sentit als voluntaris, al teixit associatiu i a les corporacions públiques la feina feta, i ha reiterat que el govern de la Generalitat es fa responsable de tota l’organització del 9-N. Tot i així, Mas ha dit que té una “sensació agredolça” perquè tot i que el govern ha complert amb el procés, no té majoria absoluta. En aquest sentit ha lamentat que “algun dia ens haurà d’explicar perquè estem en minoria, si resulta que el 9-N ha estat un èxit”.
