Maragall contra Roca, la rauxa contra el pragmatisme, el PSC contra CiU… es va anomenar la batalla de Barcelona perquè els socialistes volien consolidar el darrer mandat de Maragall i facilitar així el relleu al seu número dos, Joan Clos, mentre que els convergents aspiraven a manar a un cantó i l’altre de la plaça de Sant Jaume amb un Miquel Roca que ja tenia clar que no seria el successor de Pujol.
La batalla electoral va decantar-se per la personalitat i el tal com raja de Pasqual Maragall, que va aconseguir 16 regidors, tres més que Miquel Roca. El Partit Popular amb Enric Lacalle va treure set regidors, amb un dels millors resultats dels populars a la capital, mentre IC-V amb Eulàlia Vintró al capdavant va mantenir els tres regidors i ERC va retornar a l’Ajuntament amb dos regidors, després de 12 anys d’absència, i ho va fer amb Pilar Rahola.
El dia que es va constituir l’Ajuntament
Maragall va prendre el faixí i la vara d’alcalde gràcies al suport d’ICV i l’abstenció precisament de CiU, que va anunciar el pas del regidor Artur Mas a la Generalitat i a qui, Maragall, li va desitjar sort. Potser el líder socialista ja s’ensumava que acabarien competint pel balcó de davant de l’Ajuntament. I per anècdota la del desaparegut i recordat regidor de Nou Barris Antoni Santiburcio que va ser l’últim en trepitjar el Saló de Cent, aconseguint, entre rialles, la fita d’arribar més tard que Maragall.
Després de setmanes de negociacions, finalment Pasqual Maragall va formar un govern tripartit amb el suport d’ IC-V i ERC. De fet va ser el primer tripartit abans que Maragall exportés aquesta denominació a la Generalitat l’any 2003.
L’inici de la política de gestos
Pilar Rahola va estrenar una pràctica marca de la casa: la política de gestos, tan efectiva per captar l’atenció dels mitjans. Durant l’acte de constitució del consistori no va voler posar-se la banda de regidora perquè era una imposició de Felip V, el rei Borbó que va acabar amb les institucions catalanes. Un gest que l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol va intuir que marcaria l’agenda política del dia i, per això, durant la recepció a la corporació municipal va ordenar Rahola que es no es mogués si volia sortir a la foto, en una clara al·lusió al seu interès per marcar l’agenda mediàtica.
