La proposta aprovada insta l’Ajuntament a revisar també de forma escrupolosa les sol·licituds d’activitats per part de grups d’ultradreta i, si és el cas, no donar-los permisos d’ocupació de la via pública. El text condemna totes les agressions violentes “contra un moviment democràtic i no violent” i mostra la solidaritat i el suport contra persones víctimes d’agressions per part d’altres ciutadans i per “aparells de l’estat espanyol”.
“No m’agrada sentir a Barcelona càntics franquistes”, ha afirmat el tinent d’alcalde Jaume Asens, que espera que la Generalitat actuï amb contundència contra els grups d’ultradreta que han actuat “amb un cert grau d’impunitat” durant el 155. Jordi Martí (PDeCAT) ha demanat que aquests grups “minoritaris però molt violents i perillosos” deixin d’actuar a l’espai públic. Des de la CUP, Maria Rovira ha reclamat unitats específiques dins els cossos de seguretat per desarticular els grups d’ultradreta perquè “ens va la llibertat”.
Intercanvi de retrets entre Cs i ERC
“Veiem que es tracta de condemnar tots els que no pensen com vostès”, ha etzibat Carina Mejías (Cs), que ha acusat els grups independentistes de provocar la situació actual. “Vostès han alimentat la violència”, ha replicat Jordi Coronas (ERC), que ha afirmat que el discurs de Cs “anima, instiga i incendia” les actituds violentes.
Des del PSC, Carmen Andrés ha dit que la proposició que s’ha discutit no volia condemnar les actituds radicals, sinó defensar els interessos independentistes i, per això, ha defensat el vot contrari. Des del PP, Xavier Mulleras ha recriminat als grups independentistes que no fessin una proposició similar quan es van cremar fotos de líders del PP, PSOE i Cs. “Aquests silencis també els condemnem”, ha conclòs.
