La Guàrdia Civil considera que les manifestacions multitudinàries organitzades per Òmnium i l’ANC el últims anys per l’11 de setembre es van fer per situar la massa contra la justícia espanyola. I per això, afirma, aquestes mobilitzacions haurien de formar part de la investigació de rebel·lió que està instruint el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

L’11 de desembre Llarena va demanar nombrosa informació a la Guàrdia Civil. Entre altres coses, volia informació individualitzada dels membres de l’anomenat comitè estratègic per a la independència, per identificar quin paper van tenir en la consecució de la declaració d’independència. En aquell moment, el magistrat no assenyalava ningú però l’informe de la Guàrdia Civil dona noms i cognoms de persones que creu que han treballat de manera concertada amb l’objectiu d’assolir la independència. Entre els noms que hi apareixen hi ha els de Marta Rovira, Artur Mas, Anna Gabriel o Carles Viver Pi-Sunyer. També hi apareixen noms de l’antiga directiva de l’Associació de Municipis per la Independència, així com de l’actual. I fins i tot, l’informe inclou noms com el de Pep Guardiola. Amb totes aquests dades, Llarena podria estar estudiant ampliar la investigació per rebel·lió a altres polítics independentistes.  

En l’informe que la Guàrdia Civil ha remès a Llarena també s’assenyalen Jordi Turull i Carles Viver Pi-Sunyer per les despeses d’almenys 502.639,61 euros per “finançar i sustentar les accions per aconseguir la independència de Catalunya”. També hi figuren empreses privades com Unipost i beneficiaris de contractes publicitaris com ara TV3. En el text la Guàrdia Civil assegura que els ideòlegs del full de ruta independentista es van aprofitar de les seves posicions dins del govern de la Generalitat per finançar les accions necessàries per tirar endavant les estructures d’estat i el referèndum de l’1 d’octubre. “Fins ara s’ha pogut determinar una despesa de 502.639,61 euros, que previsiblement s’anirà incrementant segons vagi avançant la investigació”, conclou la Guàrdia Civil, que assegura que continuarà investigant perquè estan convençuts que la utilització d’aquests diners podria suposar un delicte de malversació de fons públics.

L’informe també posa molt èmfasi en el paper dels Mossos d’Esquadra, a qui acusa d'”inacció generalitzada” l’1 d’octubre, assegurant que durant aquella jornada la policia catalana va incomplir l’ordre de tancar els col·legis electorals.