ÀNGELS ESTELLER, regidora del PP "Nosaltres el que no volem és que el castell sigui un santuari nacionalista i que sigui un Born 2. Això no ho volem. I de les exposicions de què vostè en parla en ocasions sembla que vagi en aquesta tendència." GUILLEM ESPRIU, regidor del PSC "Han vist que les visites turístiques poden ser una font d'ingressos i han decidit posar-li preu sense pensar en l'interès general de la ciutadania. Potser el que podrien fer és passar la gestió del castell a Turisme de Barcelona i així tindria un sentit major." RICARD GOMÀ, president del Grup Municipal d'ICV-EUiA "Jo vull refermar aquí la idea que el recinte és espai públic i que, per tant, creiem que no pot quedar subjecte a un preu d'accés perquè si això és així estem fent un buidatge del mateix concepte d'espai públic." JOAN LAPORTA, regidor d'ERC+Dcat+Rcat "El castell de Montjuïc no té la pressió d'assistència que pot tenir el Parc Güell. No estem d'acord amb què es faci pagar una entrada per accedir al recinte." JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "L'ambició quina és? Fem pagar els turistes perquè els ciutadans de Barcelona en puguin guadir. I d'aquí dos anys hi ha marge suficient per tornar, o no, a tornar a fer el mateix tipus de contractació de serveis."
La decisió de fer pagar entrada al Castell de Montjuïc ha centrat bona part de la comissió extraordinària de Presidència, que havia estat sol·licitada pels grups del PP i el PSC. Jaume Ciurana (CiU) ha puntualitzat que el consistori no privatitza la fortalesa ni la dóna en concessió a una empresa, sinó que convoca un concurs de prestació de serveis. El tinent d’alcalde de Cultura considera que el castell ha d’afrontar una primera inversió de 10 milions d’euros per fer-hi millores i que “cal fer pagar els turistes perquè els barcelonins en puguin gaudir”. Ciurana creu que no es pot aplicar l’entrada lliure sense restriccions a l’espai, perquè “els que produeixen desgast de l’espai han de contribuir”; ha quantificat la inversió general a l’espai entre 70 i 80 milions d’euros.
Ciurana ha explicat que tot i que l’empresa adjudicatària és Magma Cultura, la programació d’activitats estarà dirigida per l’Institut de Cultura (Icub). Aquestes activitats inclouran visites dramatitzades i temàtiques, visites nocturnes, tallers familiars o curses d’orientació, entre d’altres. “L’ambició és que els barcelonins puguin acabar accedint al castell sense pagar”, ha dit, i no tanca la porta a reconsiderar aquesta mesura després de dos anys: “Es pot perfeccionar, com tot”, assegura.
El PSC i UxB volen una solució mixta
El PSC ha criticat el pla d’usos del castell i acusa el govern de fer pagar els ciutadans sense que hi hagi cap novetat a l’espai. Guillem Espriu (PSC) ha dit que Ciurana vol que el castell sigui un espai de recaptació de diners. Considera que el castell ha de ser un equipament cultural obert a la ciutadania i demana que segueixi una concepció similar a la d’El Born Centre Cultural: “Accés a l’equipament compartit i pagament per entrar a les exposicions.”
En la mateixa línia s’ha expressat Joan Laporta (UxB), que considera lògic que es pugui cobrar per fer determinades activitats i serveis però no per entrar al recinte en general. “No té la pressió d’assistència que pot tenir el Parc Güell”, ha dit. Laporta demana desvincular la fortalesa del Ministeri de Defensa i que les activitats del castell siguin consonants amb el pla director del pla d’usos de Montjuïc.
Ricard Gomà (ICV-EUiA) considera que el recinte del castell és un espai públic, “no mercantilitzable i que hauria de ser d’accés universal i sense cap mena de pagament”. Més enllà del model, els ecosocialistes demanen desmilitaritzar el castell i ubicar-hi “continguts potents sobre la cultura de la pau i els drets humans”.
El PP no vol un “Born II”
Àngels Esteller (PP) s’ha mostrat preocupada pel contingut que s’exposarà al castell perquè “no vol un santuari nacionalista, no pot ser un Born II”. Considera que Montjuïc és una fortalesa militar i com a tal “ha de preservar els valors com a fortalesa”, i avisa que la Unesco reconeix els valors de l’arquitectura militar i “alerta del perill de la politització de les fortaleses”. Els populars proposen que primer es facin les obres i després es pensi en el pagament, tot i que tenen clar que “els ciutadans de Barcelona no haurien de pagar per accedir-hi”.
