El Regne Unit s’ha convertit en el primer estat d’Europa en superar les 50.000 morts per coronavirus. Per això, el 31 d’octubre, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va anunciar un confinament d’un mes, fins al 2 de desembre. Potser per això el Diccionari Collins ha triat la paraula “lockdown” (“confinament”) com la paraula d’aquest 2020.
L’Enric Botella ens explica des de Londres que aquest confinament, però, és només per a Anglaterra, on s’han adoptat mesures com ara el tancament dels pubs, que suposa pràcticament un drama nacional. Les escoles es mantenen obertes, però, en canvi, s’ha obligat els comerços a abaixar les persianes i els ciutadans només es poden relacionar amb l’anomenada bombolla de suport.
Augment dels contagis
Els dies abans que s’adoptessin aquestes mesures restrictives els anglesos es van afanyar a trobar-se i a fer tota mena d’activitats. Aquesta és la principal hipòtesi per explicar per què, durant els primers dies d’aquest segon confinament, es va detectar un increment dels casos de coronavirus en aquesta zona de la Gran Bretanya.
Diferències entre nacions
A les altres tres nacions britàniques, en canvi, el confinament s’ha aplicat de manera diferent. A Gal·les, per exemple, es poden fer trobades de fins a 15 persones en llocs tancats i de 30 en espais a l’aire lliure. A més, els bars, els restaurants i els comerços continuen oberts.
A Irlanda del Nord, hi ha restriccions d’horaris en la restauració, mentre que a Escòcia s’ha establert un sistema de cinc nivells per zones.
