El desallotjament de l’assentament a Vallcarca d’aquest dijous al matí era necessari pel “risc imminent per a les persones” que vivien en aquest espai. Així ho ha assegurat la primera tinenta d’alcaldia i regidora de Gràcia, Laia Bonet, en una compareixença a l’Ajuntament. Bonet ha explicat que l’incendi d’aquest dimecres “ho ha accelerat tot”. Ha assegurat que quan els Bombers van poder entrar a l’espai van “constatar el risc imminent” que existia i per això s’ha decidit actuar. “La prioritat del govern ha estat sempre la seguretat de les persones”, ha afirmat.
Bonet ha detallat que en el moment del desallotjament hi havia 13 persones a l’espai, entre les quals cap menor d’edat. Cinc dels desallotjats han acceptat allotjar-se al CUESB, però la resta ho han rebutjat. Els equips de neteja estan treballant al solar i, un cop quedi net, s’assegurarà per evitar altres ocupacions.
Pel que fa a la resta de finques de l’entorn ocupades, els expedients que es van incoar fa unes setmanes segueixen el seu procediment ordinari. Bonet ha recordat que la situació en aquest punt del barri estava “enquistada des de feia massa anys” i que calia trobar-hi una solució. “Vam ser molt clars des de l’inici del mandat”.
Transformació urbanística a Vallcarca
L’objectiu de l’Ajuntament és tirar endavant la transformació de Vallcarca, amb la construcció d’habitatge protegit i la urbanització del Parc Central a la zona dels assentaments. Està previst que es comenci a treballar aviat en la construcció de la pista de bàsquet a la part nord. A més, també s’ha reactivat el projecte de la rambla verda —aturat durant més de 20 anys— amb l’inici de l’expropiació d’habitatges que ho ha de fer possible.
L’oposició, crítica amb l’actuació municipal
Tots els grups de l’oposició han carregat contra el desallotjament. Mentre que Junts apunta a una mala i tardana gestió, Barcelona en Comú i ERC lamenten que no s’hagi donat una solució a les famílies desallotjades.
El PP i Vox, per la seva banda, han celebrat que s’hagi fet l’actuació però han lamentat que arribi tard i l’atribueixen a les pressions dels grups.
