D’aquesta manera, l’acusació popular es desmarca de la fiscalia, que va condemnar l’expresident Artur Mas i les dues exconsellers Joana Ortega i Irene Rigau dels delictes de desobediència i prevaricació i va sol·licitar penes d’inhabilitació. Concretament, 10 anys per a Mas i nou per a Ortega i Rigau.
L’acusació popular del 9-N, que agrupa els sindicats policials SPP i UFP i Manos Limpias, justifica que acusa Mas, Ortega i Rigau de malversació de fons públics perquè la consulta no només va ser organitzada per voluntaris, sinó que hi “van tenir un paper fonamental contractistes privats, que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics”. Concretament l’acusació sosté que es van gastar presumptament 4,7 milions d’euros de fons públics per fer possible la consulta.
L’escrit assenyala que Mas “va consentir i no va paralitzar els diferents procediments de contractació per a la informació pública de la consulta” després que el Tribunal Constitucional suspengués el procés participatiu. Pel que fa a l’exconsellera Joana Ortega, l’acusació popular assenyala que, tot i haver rebut una notificació de la Subdelegació del Govern que l’instava a paralitzar els tràmits per a la votació, Ortega “va portar a terme tota una sèrie d’actuacions orientades a preparar i celebrar la consulta del 9-N, mentre que l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va fer que “els directors d’institut cedissin els centres per a la seva utilització com a punts de votació en la jornada del 9-N”, segons sosté l’acusació popular.
Amb aquest escrit, l’acció popular pretén ampliar els delictes imputables a Mas, Ortega i Rigau i que el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalumya (TSJC) afegeixi el delicte de malversació de fons públics quan dicti l’acte d’obertura del judici oral.
