PREÀMBUL: Catalunya com a nació. La sentència no declara inconstitucional aquesta afirmació, inclosa al Preàmbul de l'Estatut, tot i que alhora afegeix que no té cap eficàcia jurídica. De fet, la sentència repeteix fins a vuit vegades en el redactat la unitat indissoluble d'Espanya. El Constitucional anul·la de forma parcial o completa 14 preceptes. LLENGUA: català no preferent a l'Administració. La dispositiva considera inconstitucional que el català sigui la llegua preferent a les administracions i als mitjans de comunicació públics. En canvi, avala que sigui l'idioma vehicular a l'ensenyament. JUSTÍCIA: sense Consell de Justícia de Catalunya. El gruix d'articles més gran que cauen de l'Estatut afecten al poder judicial català. L'Estatut proposava la creació un òrgan judicial descentralitzat, el Consell de Justícia de Catalunya, amb atribucions per nomenar o sancionar els jutges, però l'alt tribunal reserva aquestes funcions al Consell General del Poder Judicial. FINANÇAMENT: contra la igualtat en esforç fiscal. Pel que fa al finançament, s'invaliden alguns aspectes concrets. Un és el principi de solidaritat, en què es reclama a les comunitats autònomes portin a terme un esforç fiscal similar al català. SÍNDIC DE GREUGES: sense exclusivitat. Sobre el Síndic de Greuges, el Constitucional li treu la potestat de supervisar "amb caràcter exclusiu" la Generalitat, una definició que restava competències al Defensor del Poble. El Constitucional, a més, sotmet a interpretació 27 articles o disposicions. Fins que no es publiqui la sentència sencera no se sabrà en quin sentit seran interpretats. Sí que se sap, però, a què fan referència. IDENTITAT: drets històrics, llengua i símbols. Algunes de les parts subjectes a interpretació són les relacionades amb els drets històrics i els símbols nacionals. També el precepte que regula el dret i deure de conèixer el català. BILATERALITAT: relacions amb l'Estat. També es posa en entredit el principi de bilateralitat, aquell que marca les relacions entre la Generalitat i el govern central. VEGUERIES: reorganització territorial. Un altre dels preceptes que caldrà veure com queda és el de les vegueries, que proposava substituir les quatre diputacions provincials per set vegueries.
