L'executiu d'Artur Mas ha elaborat la llei de consultes populars mirant de no trepitjar cap competència del govern central. Per tant, el nou text legal, que substituiria el que el tripartit va aprovar l'any passat, no parla en cap moment de referèndums vinculants, perquè la Constitució diu que aquests referèndums han de ser autoritzats per l'Estat. Així ho reconeixia també la llei de consultes del tripartit. L'altre escull perquè la Generalitat pogués convocar consultes unilateralment era l'accés al cens. Per evitar-ho, la nova llei preveu fer servir el padró municipal en lloc del cens estatal, així que en aquestes consultes també hi podrien votar els estrangers majors d'edat empadronats a Catalunya. Les administracions catalanes podran convocar consultes sobre qualsevol tema de la seva competència, però el portaveu de la Generalitat ha deixat clar quina en podria ser la primera. FRANCESC HOMS, portaveu del govern "És un instrument que s'ha de saber llegir en aquest context, en el del dret a decidir, en el de la transició nacional que va anunciar el president de la Generalitat en el seu discurs d'investidura i que en aquest procés de transició nacional i de dret a decidir hi havia una primera estació, que era la del pacte fiscal." Les consultes podran ser convocades pel president de la Generalitat o amb la signatura de 50.000 catalans. La llei també preveu consultes ciutadanes a escala local, a iniciativa de l'alcalde o d'un nombre determinat de veïns que, en el cas de Barcelona, haurien de ser 75.000, tret que l'Ajuntament decideixi rebaixar aquest mínim de signatures a presentar-hi.

El projecte presentat pel govern té l’objectiu de convocar consultes per conèixer l’opinió dels ciutadans mitjançant el vot lliure, directe i secret sobre qualsevol aspecte de la vida pública. D’aquesta manera, el govern català vol reforçar l’autogovern i afavorir la participació per apropar l’Administració a la població. El projecte de llei s’empara en el marc jurídic que va establir el Tribunal Constitucional, que no va modificar l’article 122 de l’Estatut en la sentència del 28 de juny de 2010.

Convocatòria de consultes populars

El projecte de llei preveu que es puguin covocar consultes populars tant en l’àmit municipal com a tot Catalunya. En el primer cas, l’alcalde o el president de l’entitat local serà l’encarregat de convocar la consulta. En el segon cas, és competència del president de la Generalitat. La iniciativa també pot sorgir d’una comissió promotora que acrediti un nombre mínim de signatures. Perquè es convoqui una consulta a tot Catalunya, caldrà presentar 50.000 firmes.  Si és en un àmbit municipal, el nombre de signatures necessàries dependrà del nombre d’habitants (entre un 20% i un 5% de la població).

Cens de les consultes populars

Els majors de 18 anys podran votar en aquestes consultes. Hauran de tenir la nacionalitat espanyola, ser ciutadans de la Unió Europea o d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa i estar empadronats en algun municipi de Catalunya. El projecte de llei preveu utilitzar el padró municipal com a base del cens d’aquestes consultes, d’aquesta manera es diferencia dels referèndums, que utilitzen el cens oficial. El projecte de llei permet la votació presencial, per correu i amb mitjans electrònics.