La música italiana ha marcat Xavier Trias des de la infància. No li agrada ballar però ‘Il cielo in una stanza’ l’arrenca a la pista de ball. L’adolescència la recorda enamorat de Marisol i l’època universitària l’associa a la cançó protesta de Maria del Mar Bonet. Julio Iglesias és la banda sonora de les anècdotes amb els amics. I per connectar amb les persones, la seva escollida és ‘Dona’m la mà’, de Lluís Llach i Lucrecia.

Renato Carosone, ‘Torero’

El pare de Xavier Trias tenia un laboratori farmacèutic a Itàlia, motiu pel qual hi viatjava molt. “Estàvem induïts amb la música i la cultura italianes, estàvem entusiasmats.” Trias és el segon de 12 germans. “La meva mare tenia una obsessió que ens desesperava, ens vestia a tots igual”, explica mentre diverses fotografies de 12 infants en fila ho il·lustren. Tot i el desordre que pot suposar ser una família tan nombrosa, l’organització va ser un element clau dels Trias. “Una germana meva va quedar paralitzada de cintura cap avall i va canviar la manera de funcionar de la família. El meu pare ens va dir als grans que no féssim res sense ella.”

Marisol, ‘Estando contigo’

“Estàvem tots enamorats de la Marisol en aquella època, se’ns queia la baba”. Tot i aquest enamorament platònic, Trias va conèixer la seva dona actual de ben petit. “Érem de famílies conegudes però no ens teníem massa simpatia al principi”, explica somrient.

Trias va anar al col·legi dels jesuïtes de Sarrià. “El meu germà era el primer de la classe en tot i jo sempre anava a rebuf del que ell feia”. Però assegura que treia bones notes. A l’escola, reconeix que també feia el trapella. “Vam ser una promoció revolucionària, vam ser els primers en fumar, treure’ns la bata o marxar de classe a les tardes.”

Mina, ‘Il cielo in una stanza’

Trias admet que no sap ballar però quan sonava ‘Il cielo in una stanza’… “sortia a la pista a gronxar-me”. Confessa que amb aquesta música l’envaeix “un sentiment romàntic especial”. El vincle de Trias amb la música italiana es va enfortir quan va passar dos anys a Gènova, ampliant la seva formació mèdica i pediàtrica en un hospital infantil. “Ara continuo comprant música italiana perquè m’agrada i m’emociona.”

Maria del Mar Bonet, ‘Què volen aquesta gent’

“La cançó protesta ens ha marcat no només com a música sinó també políticament.” Trias encara se sent impactat per les lletres de ‘Què volen aquesta gent’ i recorda situacions colpidores que va viure a la universitat. “Corredisses, expedients, companys que van ser expulsats… Se’m posa la pell de gallina”. El seu pare mai li va explicar vivències de la Guerra Civil. “Nen, no et fiquis en política!”, li deia. Quan Trias va decidir introduir-se al món polític, el seu progenitor li va contestar: “Estàs equivocat, la política només dóna disgustos”. Però Trias considera que li ha tocat “la grossa”.

Julio Iglesias, ‘Bamboleo’

Les anècdotes amb els amics apareixen de la mà de Julio Iglesias. Xavier Trias estiuejava amb un grup de companys a Menorca i van muntar una expedició per veure un concert del cantant a Mallorca. “La nit va acabar a les tres de la matinada menjant una caldereta de llagosta en un restaurant amb Julio Iglesias.”

Lluís Llach i Lucrecia, ‘Dona’m la mà’

“És una meravella de cançó.” Xavier Trias afirma que sempre que comença una campanya o oficia un casament, ho fa amb aquesta cançó. “Donem-nos la mà i fem una Barcelona millor, aquesta és la meva obsessió.”