La Trinca, ‘Botifarra de pagès’
“Probablement, el primer disc que vaig comprar va ser de La Trinca”. A Ricard Gomà, la música i la lletra de ‘Botifarra de pagès’ li porta records de tardes de futbol amb el seu pare i els seus germans. Gomà és capaç de recitar de memòria l’alineació del Barça de Cruyff. Són records de futbol, però també de vida familiar al barri del Mercat del Ninot. “Érem una família extensa que vivíem en una mateixa escala, envoltats de gent que havia emigrat també d’Andalusia”, recorda el candidat ecosocialista. Tot i que diu que la ciutat ha canviat molt, assegura que “segueixo reconeixent en la Barcelona d’avui, la Barcelona de quan jo era petit”.
Esquirols, ‘Torna, torna Serrallonga’
La música d’Esquirols porta Gomà a l’adolescència, quan va començar a néixer-li un “sentiment de defensa de la terra, ecologista, antinuclear, de defensa del territori“. El candidat d’ICV-EUiA feia de monitor en un grup d’esplai i això el va portar a fer moltes excursions, a conèixer Catalunya. Gomà reconeix l’adolescència com una època “complexa” però també “com un temps de felicitat”.
Los Chichos, ‘Ni más ni menos’
“Aquesta cançó em recorda a Baró de Viver, on vaig treballar d’educador al casal infantil i al de joves”. Era a principis de la dècada dels 80 i Gomà va conèixer a Baró de Viver una Barcelona contradictòria, amb “ganes de transformar els barris des del poder democràtic acabat de conquerir”, però també “amb una crisi molt dura” i castigada per la droga. També va aprendre la diferència entre els somnis i la realitat. “A vegades, s’ha de picar molta pedra, ser tenaç” per tirar endavant.
The Clash, ‘London calling’
The Clash transporta Ricard Gomà a l’estiu del 85, quan amb els primers estalvis es va pagar un viatge en autocar fins a Londres per aprendre anglès. “Va ser una experiència extraordinària”, diu el candidat, “i una immersió en la música anglesa del moment”.
Daniel Viglietti, ‘A desalambrar’
De la joventut, Ricard Gomà també recorda els seus viatges a Nicaragua i els somnis de “fer un món millor”. És una etapa que il·lustra amb la música de Daniel Viglietti. ‘A desalambrar’ li evoca una “èpica de transformació social” i uns estius d’utopia. ” Crec que una de les coses que hem après de la història de les esquerres del segle XX és que mai no podem sacrificar vides en l’altar de cap revolució” diu el candidat.
Cesk Freixas, ‘La petita rambla del Poble Sec’
Per Ricard Gomà, el moment present té música de Cesk Freixas. Són les cançons que posen a casa les seves tres filles -“el millor que m’ha passat a la vida”- i ell ha après a apreciar. “Elles m’expliquen qui és en Cesk Freixas i jo els explico quin és el carrer de Blai, el Poble-sec i com ha canviat” explica Gomà. De cara al futur, diu que li agrada més “allò que em passa que fer plans”. Però, això sí, sap que té pendent anar a passejar pel carrer de Blai amb la seva família.
